Sandra Prat va estudiar psicologia i magisteri, enfocada a educació primària. L’últim any de carrera el va cursar a Londres i allà va treballar en educació infantil i també es va fusionar a un equip de recerca del Regne Unit. En tornar a Barcelona va especialitzar-se en educació infantil i va entrar a la recerca a l’escola Serralavella. Allà va conèixer la figura de Fernando Hernández, cap de la UB i va ser quan va entrar a la recerca educativa. Apassionada de la recerca pedagògica, fa més de 20 anys que treballa al sector, formant en transformació educativa a centres concertats, públic i privats. Ha treballat en diferents centres com l’Escola Vapor de Terrassa o l’escola Ginesta de Matadepera, i des del curs 2020-2021 és la directora de l’escola Joan Torredemer Canela. Aquest mes se celebren els vint anys de l’escola.
Com arribes a ser la directora de l’escola Joan Torredemer? Vaig estar treballant a l’escola Ginesta de Matadepera durant tres anys, però em va tibar estar amb les meves filles motiu que em va portar a concursar al Joan Torredemer. Finalment, em van donar la plaça i vaig venir cap aquí. Vam començar amb una mirada de transformació i la vaig començar a sisè de primària. A mi sempre m’ha agradat la gestió, però és cert que la part que més m’agradava és la part pedagògica. Jo volia sumar des d’aquesta mirada i va sorgir la necessitat. Al cap d’un temps, la directora plegava i em van proposar a entrar a l’equip directiu. Les companyes em van animar i fer costat i em vaig tirar a la piscina.
Què destaques de l’escola Torredemer? Per a mi aquesta escola té una certa màgia, per això la vaig escollir per a les meves filles. Al municipi només hi ha tres escoles, una concertada i dues públiques, i la veritat és que són un “carmelet“. El que destaco de l’escola Joan Torredemer és una cosa en la qual crec molt, que és que l’infant aprengui a partir de processos d’autonomia i estigui connectat amb l’espai natural, amb propostes divergents, engrescadores, motivadores i significatives, “aprendre amb sentit”. L’escola posa també el focus en la cura emocional, mostra la rellevància per la cura dels infants com a pedra angular per aprendre i això em sembla fantàstic. Per aquest motiu hem continuat fent créixer aquesta proposta com a element clau. També destaco l’equip humà, estan molt implicats en el projecte i fan que passin totes aquestes coses.
Quina és la metodologia del centre? Tenim una mirada “Montessori” i utilitzem el sistema “Reggio Emilia” en el cicle de petits, amb una mirada continuista. Tant al cicle de petits com a la primària estem focalitzats en aquesta autonomia en els processos d’aprenentatge, on el joc és un referent i on posem el focus en la naturalització dels espais i materials. Se centra en tres grans eixos que tenen a veure amb la mirada lingüística com a motor d’aprenentatge, el treball des de les inquietuds i els reptes centrats en els ODS i tot el que és la basant de construir-te tu individualment, on els infants s’han de convertir en agents actius de la seva societat. També el referent compartit és la part artística i la naturalització.
I quins han estat els teus objectius com a equip de gestió? Ens hem plantejat coses per a sumar en tot allò que ja existia. Al final les escoles tenen molta essència i part d’aquesta està formada per un equip humà on és indispensable que es valori i mantingui. La transformació parteix de voler-ho millorar, i en aquest sentit, com a mirada de l’equip directiu vam construir una línia continuista amb diversos eixos claus de millora.
Quines han estat aquestes millores? Vam transformar els espais de pati en col·laboració amb l’AFA perquè eren totalment encimentats i nosaltres volem defensar l’espai natural. Vam detectar que a l’espai de pati hi havia molts conflictes i ara hem introduït una dinàmica motriu en forma de muntanya on poden jugar. També hem creat una zona de calma amb gespa artificial. A primària hem treballat juntament amb l’Ajuntament i ens han cedit una part del bosquet darrere l’escola. Allà poden jugar i hem guanyat naturalització. S’han creat diverses dinàmiques i circuits i s’ha ampliat la plantilla de mestres al pati. La millora ha sigut significativa. A les aules també s’han transformat els espais, amb taules i cadires àgils i apilables a cinquè i sisè i això ha generat molt benestar. A les altres aules també n’hem posat alguna més. En l’àmbit pedagògic, hem volgut fer créixer la part emocional amb una mirada més àmplia, introduint l’acollida d’identitat amb dinàmiques pròpies per nivells. També hem treballat els processos d’ensenyar i aprendre a través de projectes sobre les inquietuds dels alumnes i els reptes centrats en els ODS. I encara estem treballant en la transformació dels projectes lingüístics buscant una transformació del pla lector i els tres grans eixos lingüístics.
Quins canvis has notat al llarg dels anys en els alumnes de les escoles? La immediatesa de les coses. Ser poc actius amb les necessitats socials, pensar que tot ve fet, donat i decidit, motiu pel qual volem compartir els nostres alumnes en agents actius. També hem detectat en l’àmbit d’escola que estem en una societat molt més exigent i menys agraïda. Soc molt partidària de la crítica constructiva i crec que ha de ser així, però la crítica positiva també ha d’arribar i crec que hi és poc nivell social. L’escola està al servei dels infants i de les famílies.
Com gestioneu els dispositius mòbils dels alumnes més grans? A l’escola ens hem trobat que hi ha infants que tenen rellotges digitals on poden enviar missatges i molts altres que venen a la porta de l’escola amb els mòbils. Ens preocupa molt, però de portes enllà no podem fer res. Vam elaborar una autorització per a les famílies prohibint els dispositius electrònics dins l’escola i si algun l’ha de portar perquè el necessita en sortir, ha d’estar apagat i guardat i és imprescindible una autorització de la família.
I pel que fa a l’era digital, com us adapteu a l’escola? Socialment, estem molt posicionats i pel que fa a les tauletes, per exemple, no en tenim. Podem utilitzar-ne alguna puntualment, però no en tenim com a tal a les aules. Nosaltres treballem amb “Innovamat”, unes tasques interactives de matemàtiques a través d’una plataforma. Podríem haver optat com a escola agafar aquestes tauletes i usar-les amb els alumnes, però el docent tindria poca inferència i realment hem optat per aprofitar la pràctica pedagògica del docent. Per aquesta raó, vam valorar potenciar aquesta mirada i donem aquestes tasques per a casa.
I amb el tema de la sequera, esteu aplicant mesures d’estalvi d’aigua a l’escola? Ja ens vam començar a mobilitzar l’any passat i com que tenim dinàmiques i treballs enfocats als ODS, alumnes de tercer van fer un estudi sobre les necessitats d’aigua que hi havia i que es podia fer per estalviar a casa, al municipi i a l’escola. Això es va traslladar a la comunitat educativa. Entre les mesures implantades, els alumnes han adaptat els polsadors d’aigua perquè treguin aigua durant un temps més reduït. També s’han fet uns plafons i s’han portat a les aules per parlar sobre el cicle de l’aigua i la sequera. I finalment, hem encarregat unes galledes on els infants abans de marxar tiren el sobrant d’aigua de les seves ampolles per utilitzar aquesta aigua per a regar zones de l’escola.
