La campanya “Terrassa és Nadal” ha generat multitud d’opinions. Des de l’Àrea de Projecció de la Ciutat, la regidora Ona Martínez, ha valorat positivament el cicle nadalenc d’enguany.
Ha destacat la participació de la ciutadania, entitats, iniciatives privades i del teixit comercial i associatiu terrassencs, uns actors que “esdevenen un tret diferenciador”, que permeten crear “un Nadal amb caràcter propi”.
La campanya de Nadal tenia dos objectius principals: enfortir el teixit associatiu de la ciutat i descentralitzar les activitats nadalenques per fer partícips als barris. La regidora explica que això s’ha aconseguit gràcies al trenet, les activitats i la incorporació de nou enllumenat.
El Raval, un espai complex
Fent balanç del període nadalenc, l’encesa de l’enllumenat és una de les activitats que es considera que “no va tenir el resultat que esperàvem. S’ha d’ajustar la proposta escènica”, explicava la regidora, i afegia que “el Raval de Montserrat és un espai complex, amb una visibilitat limitada, s’ha de repensar la proposta”. No s’ha especificat l’opció de canviar d’ubicació, però s’estudiarà la forma de fer “un salt qualitatiu”.
Pel que fa al pessebre, que aquest any va doblar la seva superfície, és una de les incògnites de l’any vinent “queda en ment si paga la pena continuar amb aquest projecte de pessebre ample”, fent al·lusió a la problemàtica amb l’espai del qual es disposa.
La fi de l’helicòpter?
Les activitats relacionades amb els reis d’Orient i el patge Xiu-Xiu també han estat analitzades per la Comissió. D’entrada, pel que fa a la recollida de cartes, se n’han rebut 700 menys que l’any passat.
Un punt que s’ha establert com a “no negociable” a causa de la bona rebuda ciutadana és l’arribada de Ses Majestats en helicòpter. Tot i això, han mostrat que aquesta decisió comporta trets negatius, com ara el soroll i la polseguera. La Comissió confirma que “s’estudien altres opcions de cara l’any vinent”.
Aquesta valoració general respon a una necessitat d’autocrítica, sobretot tenint en compte l’augment de pressupost, que supera el milió d’euros, una quantitat que, segons Martínez, “permet treballar amb marge i solucionar els diferents reptes que es plantegen“.
