La relació d’antigues fàbriques del tèxtil a la ciutat és extensa, tant si es recorden les que en el seu dia es va enderrocar, com si es pensa en les que encara romanen dempeus. Edificis que, en molts dels casos, són autèntiques joies d’una època que no tornarà, si bé, en la memòria col·lectiva, mai han deixat de ser-hi. A vegades, a alguns d’aquests edificis, una figura presidia l’entrada, com un sentinella que vigila que no entri ningú a un recinte.
I això passa amb La Magdalena, una antiga fàbrica tèxtil que es troba en el barri de Ca n’Aurell i que va ser obra de l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, a demanda de Joan Mach i Brasa, l’empresari tèxtil que gestionava aquesta indústria, que també es coneixia com a Can Mach.
A la façana que dona a la plaça de Baltasar Ragon, si qui passa per davant té l’ocurrència de mirar cap a dalt, es pot contemplar un relleu que, en el seu dia, va fer l’escultor Carlos Armiño, ascut a Estepona i mort a Castelló de la Plana, i que entre 1931 i 1957 va residir a Terrassa.
Una dona filant
La descripció del relleu, que no és l’únic que va llegar l’artista a la ciutat, ens parla d’una al·legoria del sector del tèxtil, amb el protagonisme d’una dona filant, un xai i el que se suposa que és una peça d’una màquina relacionada amb aquest món industrial. En conjunt, com es deia, una representació d’un sector que va fer fama a la ciutat i que va anar perdent pistonada amb el temps.
No ha de sobtar a qui mai hagi caigut en la presència d’aquest relleu (o escultura, com apunten algunes fonts). Està situat a una part on no s’acostumen a fixar les mirades dels que passen per aquesta plaça. La fàbrica ja no és tal fàbrica, ja fa uns anys, però el relleu continua vigilant, allà dalt.
