Ignasi Martínez
Aquests dies, la pagesia és notícia. Durant setmanes hem pogut veure mobilitzacions de pagesos i ramaderes per tot Europa. Realment, ha sigut molt emocionant veure els tractors entrant per la Diagonal de Barcelona.
L’última notícia que arriba de Brussel·les és que han frenat la llei que volia reduir un 50% l’ús de pesticides. Davant d’aquest fet, molts científics, ecologistes i inclús pagesos han posat el crit al cel i s’ha generat un debat entre agricultura i sostenibilitat.
El sector primari és un pilar bàsic a la nostra societat. Tots tenim una relació directa amb l’agricultura i la ramaderia, ja que mengem tres cops al dia. Com a tots els sectors, la tecnificació i la industrialització van portar una revolució al camp que es va iniciar els anys cinquanta i seixanta. L’aparició dels primers tractors, dels adobs i dels productes de síntesi química van fer girar com un mitjó l’agricultura i la ramaderia. Amb una sola persona podies produir molt més i manar molta més terra. Tot aquest canvi es va batejar amb el nom de revolució verda.
En aquell moment de postguerres i fam, la producció d’aliments era una prioritat dels governs. L’ús de productes químics, antibiòtics, hormones i poti-potis es van estendre a la majoria de les explotacions i granges de Catalunya i Europa.
De primeres, tot semblaven flors i violes, però aviat es va veure que l’ús desmesurat d’adobs i productes químics perjudicaven greument la salut dels ecosistemes i de retruc, la dels consumidors. Des de llavors, les polítiques agràries han fet que el sector vagi millorant. S’han limitat certs químics, i inclús se n’han prohibit alguns. Pel que fa a la ramaderia, tres quarts del mateix. S’han regulat molt els antibiòtics i no està permès hormonar el bestiar.
Actualment, les polítiques de la Unió Europea volen fer una revolució verda. En aquest cas, però, tot el contrari de la revolució verda que va haver-hi fa més de mig segle. Les directrius de la política agrària comuna (PAC) volen limitar encara més els productes químics, deixar un percentatge de terres sense cultivar, no llaurar els camps després de collir, etc. Tot això per arribar, l’any 2030, a uns objectius de descarbonització de l’aire a favor del medi ambient.
Totes aquestes directrius afecten negativament les produccions de la pagesia europea i catalana. De fet, un dels temes que es queixen els pagesos aquests dies és aquest. Per produir a Europa cal seguir unes normatives tant en l’àmbit agrícola com de condicions laborals i ambientals que per res del món segueixen països extracomunitaris. Aquest fet fa que produir un quilo de taronges aquí sigui molt més car que a Sud-àfrica. Quan arriben taronges d’allà, són més barates que les d’aquí, fet pel qual es crea competència deslleial.
Qualsevol pagès té, entre d’altres, dos objectius bàsics: produir aliments i guanyar-se la vida. És per això que crec que la sostenibilitat i l’agricultura han d’anar per la via de polítiques que afavoreixin la producció d’aliments i la conservació del medi i no que es limitin a prohibir i limitar.
Enguany, he visitat una finca de vinya al Bages que ha instal·lat unes mànegues de reg enterrades a 50 centímetres de terra. Així poden regar les vinyes just on tenen les arrels i l’aprofitament de l’aigua és altíssim. A més, l’aigua prové d’unes basses que recullen l’aigua dels camins quan plou torrencialment. Per a mi aquest és un petit exemple del que cal fer en el futur. Els pagesos han de produir aliments i els científics han d’ajudar-los a fer-los d’una manera més eficient i respectuosa amb el medi, aprofitant els recursos naturals. El no a tot no aporta solucions, sinó confrontació i mala maror.
A Catalunya i Europa, la majoria dels enginyers agrònoms ens dediquem a temes burocràtics en lloc d’estar contínuament investigant i cercant solucions per produir més i millor. Si més no, és simptomàtic que les polítiques agràries no han ajudat a fer que els enginyers es guanyin la vida fent d’enginyers i no de gestors.
S’ha fet molt camí des de la primera revolució verda i, per tant, cal ser positius. Animo els nostres dirigents polítics i la societat en general a escoltar més la pagesia i a mirar les coses amb més perspectiva. Les presses mai són bones. Hem de pensar que sense pagesia, no hi ha futur.
