Toni Cañete, neurocientífic i instructor de ioga
La biologia, de sempre l’havia atret i quan estudiava l’assignatura amb què més connectava eren les ciències naturals. Fins a última hora, però, no es va decantar per aquesta branca i fins i tot s’havia plantejat formar-se com a fisioterapeuta. “La biologia és tan extensa i diversa que t’obre al món tal qual. Al final, tot és biologia”, comenta.
Va treballar uns anys al laboratori de Mútua i, en una guàrdia, va decidir fer un gir a la seva vida. Va entrar a la UAB, al departament de psiquiatria i va fer un doctorat en neurociència. es dedica a la investigació de “les bases neurobiològiques i epigenètiques en l’esquizofrènia”, detalla.
“Sempre es veu un trastorn des del punt de vista negatiu i com afecta i el que fem allà és intentar veure com afecta un entorn positiu”, assegura. La docència també li agrada, si bé no com a dedicació exclusiva. “De manera puntual, sí que m’agrada”, subratlla.
Opina que cada cert temps, t’entren ganes de fer algun canvi a la teva vida, i per això també va fer un viatge llarg pel sud-est asiàtic perquè “volia explorar cap a mi, de manera interna”. Des de 2011, exerceix com a instructor de ioga, faceta que practica l’Espai Meraki i al club social de la fundació salut mental de Catalunya a Terrassa, on es fa un ioga adaptat en un àmbit “més tranquil”.
“El ioga em va permetre apropar-me a les persones, perquè estàs molt tancat en el laboratori”, recorda. “El ioga et dona una oportunitat d’aturar-te i observar la teva pròpia conducta”, assenyala.
