Els pagesos d’arreu de Catalunya han tallat aquest dimarts les principals carreteres del país. El sector s’ha mobilitzat, entre altres, per l’excés de burocràcia, pels baixos preus que els paguen les distribuïdores i per la política agrària verda a Europa i la competència dels productes extracomunitaris.
“Hi ha molts motius per estar enfadats. Des dels preus fins a l’incivisme per part d’alguna gent que va les finques, el menysteniment que hi ha cap al sector i el maltractament de l’administració”, explica el terrassenc Pol Requena des de la protesta a la C-16, entre Sant Fruitós del Bages i Sallent. El jove, de 25 anys, ha començat enguany a gestionar del tot una finca que el seu avi va comprar fa tres anys a Talamanca. De moment, fa cereal i farratge.
La protesta a la C-16 / Pol Requena
“L’excés de paperassa clama al cel. No és lògic que per fer un semicultiu de cereal com el que faig jo hagis pràcticament de dir què fas en cada moment, com ho fas i per què. Sembla que els pagesos tinguem la presumpció de culpabilitat. A més, el tracte directe amb l’administració, sobretot amb el Departament, és molt complicat. L’administració és com una teranyina i el temps que tarden a donar-te resposta a un problema que tens s’aternitza”, diu l’egarenc, que també lamenta que alguns hagin de vendre els productes per sota del preu de cost, “cosa que no s’entén en cap altre sector”.
Requena combina la finca amb la feina a l’empresa familiar i està acabant Enginyeria Agrònoma. “La idea a llarg termini seria canviar la manera de produir, introduir bestiar a la finca i fer altres coses per valoritzar el producte però cada cop és més complicat. M’agradaria ser pagès, però com que no es pot, hauré de fer també d’enginyer agrònom”, exposa.
Ignasi Martínez, que és enginyer agrònom i té contacte amb molts pagesos, va compatir ahir el lema “Sense pagesia no hi ha futur” a xarxes. “Comparteixo que el sector està tocat”, indica, alhora que recorda que hi ha hagut mobilitzacions en diferents punts d’Europa.
El terrassenc afegeix a l’equació el fet que la política verda europea és molt exigent. “S’estan limitant els productes fotosanitaris que es poden utilitzar i la nova Política Agrària Comuna (PAC) també obliga a deixar un percentatge de terres sense cultivar i unes bases de collita que no pots collir per alimentar els animals que hi ha al medi”, comenta. “Els pagesos d’aquí tenen unes exigències que l’agricultura extracomunitària no té i es queixen que això és una competència deslleial perquè arriben productes de fora més barats, perquè allà les condicions de producció no tenen tantes normatives i les condicions laborals són diferents, i aquí rebenten el mercat i això no s’està controlant, però vivim en un món globalitzat i no és tan fàcil tancar fronteres”, indica. “Les polítiques verdes estan bé, però les coses no s’han de voler fer de cop”, sosté. “El que calen són ajudes per tecnificar i en avançaments tecnològics que millorin l’eficiència i la productivitat no polítiques que vulguin crear una mena d’explotacions verdes, però que no produeixin aliments”, afegeix.
