Potser l’àvia de Pau Gómez hauria quedat sorpresa (o confosa), veient com el seu net muntava un espectacle teatral basat en la seva cuina.
Perquè sovint, allò que per un mateix és la normalitat (tirant a corrent, sense misteris) és fascinant per a qui no l’ha viscut.
És el cas de “Relleus”, en el que la generació millennial se sent interpel·lada a repensar la forma en què s’alimenta. I després del visionat de l’obra, potser també s’anima a canviar alguns dels seus hàbits.
Gómez, amb una xicra a la ma / LLUÍS CLOTET
Perquè “Relleus” és una crida a què els nets (ja tinguin vint i escaig anys, en tinguin trenta i escaig) li donin importància a tot el que envolta una cuina.
Una crida perquè parlis amb la teva àvia, abans no desaparegui (i et quedis per sempre amb el regust de no haver aprofitat quan era viva per fer-li preguntes).
Una crida perquè cuinis acompanyat (família o amics), de forma que al voltant dels fogons neixin converses i xiuxiuejos. Una crida a què vagis “a plaça” i moguis conversa amb les paradistes del mercat. Potser fins i tot t’animes a demanar la carn picada en unces o en lliures, antigues mesures en declivi, però que encara es poden escoltar en la gent gran que fa mercat.
Com ara la xicra, que és la unitat de mesura d’una tasseta de cafè. I que si omplim de farina, ens servirà per enfarinar les mandonguilles.
Montse i Pau, durant l’espectacle / LLUÍS CLOTET
Perquè Pau Gómez ens convida avui a cuinar pilotes, que dirien els mallorquins, o figatell els valencians, i boles de picolant (els nord-catalans).
I ho fa en cassola de fang, que deixa un altre gust a la recepta. Sense dubte amb sofregit previ i picada posterior. I tot trinxat al morter, d’una menjua potser portada casa dins el cistell.
Potser l’àvia de Pau Gómez s’hauria estranyat. “I quin misteri li deuen veure a una cassola de fang?”, podria pensar. Doncs que en temps postmoderns, els amics del seu net resignifiquen la cassola i ara en compraran una.
