Encara que, quan un és petit, els adults l’insten a anar pel carrer mirant al davant, sense encantar-se mirant a terra o al cel, a voltes no és una mala idea sortir-se del guió i fixar els ulls a llocs elevats. Passa amb el Teatre Principal, que vist de front mostra detalls diferents si la vista es dirigeix cap a dalt. I, si els ulls es dirigeixen al cel, es poden visionar unes figures de dificultosa definició, que semblen guardar el sostre d’aquest teatre tan terrassenc, tan nostre.
/ Nebridi Aróztegui
Domènec Ferran escriu en el llibre sobre el Teatre Principal, de l’any 2011, que l’obra escultòrica de la façana d’aquest equipament cultural va ser de Pau Gargallo, un artista reconegut i que està a la llista dels escultors més innovadors del segle XX. L’historiador local, però, recorda que, malauradament, després de la infame Guerra Civil, una part important de les escultures d’aquella zona “va ser retirada pel deteriorament de la pedra sorrenca que es va utilitzar en la seva execució”. Com passa i ha passat sovint, que hi ha peces d’art que acaben desapareixent.
Dos peveters metàl·lics
El mateix Ferran descriu que, a la cornisa superior, es poden contemplar “dos peveters metàl·lics amb animals fantàstics o quimeres”, a banda i banda. A primera vista, semblen figures que representen uns dracs. No seria d’estranyar, tenint en compte la presència d’aquest animal de la fantasia popular en moltes de les activitats culturals de la ciutat i, també, de les llegendes que l’envolten.
/ Nebridi Aróztegui
En qualsevol dels casos, siguin dracs o altres bestioles de l’imaginari, la realitat és que, com es deia al principi, no es pot anar amb la mirada baixa o perduda a l’horitzó. Cal mirar amunt i, si és possible, intentar veure els peveters des de més alt, per poder-los observar amb molt més detall.
