Després de cinc anys i amb una pandèmia mundial per entremig, el grup terrassenc Panellet ha tornat amb molta força al panorama musical llençant el seu tercer LP, “Sayonara”. En aquest nou àlbum, la banda de “punk-dolç en català” manté l’estil que li caracteritza, però ha evolucionat cap a noves sonoritats.
Panellet continua demostrant que “el punk no està sempre emprenyat” i que també pot ser divertit i romàntic. “Sayonara” representa una nova etapa per a la banda egarenca. L’àlbum, format per un total de nou melodies, incorpora elements electrònics i sintetitzadors, allunyant-se relativament dels seus orígens, però mantenint la seva essència intacta.
El procés d’enregistrament d’aquest LP ha estat especialment personal per al grup local, assumint la producció de forma autònoma. Des de la banda expliquen que el nou disc s’ha aconseguit “des d’un lloc molt bonic i personal, com és l’autoproducció”. El vocalista i guitarrista Pau del Toro, el bateria Xavi Garcia i el baixista Ramon Reina (El Galtes) han dirigit aquest projecte amb l’ajuda del teclista Berni Sánchez i l’enginyer de so Marc Bòria, que a part de gravar les cançons al seu estudi (Labedoble), s’ha fet càrrec del mix i el màster del disc.
El nou LP s’ha llençat aquest divendres, tot i que el passat 15 de desembre vam poder escoltar el primer avançament, “La Cançó d’un Funeral”. “Una melodia que no ens podrem treure del cap i que ens convidarà a conviure amb l’alegria i la tristesa alhora. Perquè estar trist és tan vàlid com estar alegre, i Panellet ho vol demostrar fent-nos ballar i plorar en una mateixa cançó”, expliquen.
En definitiva, el grup defineix “Sayonara” com “un disc fresc, deliciós i necessari per a omplir un espai dins la música catalana del moment”.
Una contínua evolució
La banda va néixer com a “Power Trio” a Terrassa durant el 2016, l’any del seu primer LP, “Aloha”. Aquest primer àlbum va ser molt fresc i “ramonero”.
El 2018 van llençar el seu segon LP, “Sputnik”, on sense perdre l’essència, les seves cançons van demostrar una clara evolució cap a una nova maduresa com a banda, tant en el so (sota el segell d’Ultramarinos i la producció d’Eric Fuentes) com en les lletres. Cinc anys després, el grup terrassenc continua evolucionant en les seves melodies.