Pep Bellès i Gras, (1961-2024)
Aquest cap de setmana hem dit adeu a un company de molts anys i gran casteller.
Fundador dels Minyons de Terrassa, aquell 14 de juliol del 1979, un parell de dies abans de complir els 18 anys, ja va sortir amb la seva primera faixa i el mocador al cap, el dia de la presentació de la colla. Membre del Centre Excursionista de Terrassa i aficionat a l’escalada, des del principi ja va destacar com un casteller versàtil i compromès. Era un moment d’anar descobrint la tècnica castellera sent figura clau en tots els primers castells de sis, de set… Com ell mateix deia: “… vas veient que estem progressant i els castells et donen més consciència de progressió quan hi ets, quan tu vas fent, escaló per escaló.” Amb el temps, va participar en posicions clau en tots els grans èxits dels Minyons, com ara els grans gamma extra dels anys noranta: al cinquè pis del primer 5de9 amb folre de l’any 1995, o fent de quart al 4de9 net del 1998, tots dos el primer cop que es feien al segle XX.
Casteller irònic, brillant i precís, però una mica reservat i sempre discret, també va protagonitzar anècdotes curioses que han esdevingut fets únics i molt especials en la història dels Minyons de Terrassa, com l’any 1993 presentant-se amb una sorprenent faixa blanca que va portar durant un temps, tota decorada amb dibuixos psicodèlics fets amb retoladors de colors, tip que, com ell mateix va explicar, “li desapareguessin algunes faixes als assajos”. O l’any 1999, a Mataró, quan a mig fer un espectacular 4de9 amb folre, just en el moment de l’aleta, vam veure un flaix que venia des del nucli mateix del castell. Era en Pep que, des de la seva posició de crossa al folre, amb una mà es va treure una petita càmera de butxaca de la faixa (encara no hi havia les digitals), la va girar amunt, va disparar i la va tornar a amagar. Total, va fer la primera foto mai vista d’un castell de nou… des de dins! Una imatge meravellosa que, curiosament, tot i fer-la sense mirar, li va quedar ben enquadrada i força ben enfocada, cosa que no vam poder saber, evidentment, fins que li van tornar el rodet revelat. Un geni.
I com aquestes, moltes més al llarg de més de quaranta anys de compartir assajos i places, d’un company respectat, admirat i que ja forma part de la constel·lació de grans castellers que trobarem a faltar per sempre més. Pep, pit i amunt!
Ramon Codinas i Fort
Minyons de Terrassa
