Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Una de les preguntes que més em fan a la meva feina és com podem apropar-nos a la felicitat, sinó aconseguir-la del tot.
I jo sempre contesto que la felicitat no és una fórmula màgica que es pugui donar a les persones per assolir res, però també afegeixo que la felicitat és més aviat una forma òptima de ser i de comportar-se que resulta del cultiu de moltes qualitats fonamentals com l’altruisme, la compassió, la llibertat interior, la resiliència, l’equilibri emocional, l’equilibri interior, la pau interior, l’actitud i la determinació. D’aquesta manera, qualsevol pot ser la dona o l’home més feliç del món (no pas d’una manera competitiva!) simplement sent amable, compassiu, obert als altres i sentint-se fàcilment satisfet amb les condicions externes que l’envolten.
Hi ha persones que necessiten el seu egoisme per ser felices i volen, sigui com sigui, gaudir de la seva vida sense importar-los el mal que puguin arribar a fer a la resta del món, però tot i que es pensen que així seran més felices, els egoistes tenen la malaltia de ser immoderats i excessius amb l’amor que senten per un mateix i atenen de manera desmesurada el seu propi interès, sense tenir cura dels altres. Sens dubte, es tracta d’una descripció amb connotacions molt negatives, ja que en la majoria dels casos a les persones egoistes solen acompanyar-les trets egocèntrics, especuladors i una mica manipuladors. Persones que solen ser una mica arrogants, i tòxiques, per la qual cosa definir algú amb aquestes característiques no transmet una sensació positiva d’acostament a la felicitat.
Vinga! Sense descobrir-vos tota la fórmula de la felicitat, si ho fes em quedaria sense feina, us donaré algunes pistes que us poden ajudar.
El nostre cervell no està dissenyat de cap manera inamovible. D’entrada, i més enllà de la seva configuració genètica, us dona molt de camp per poder-lo construir. Gràcies a la plasticitat del cervell, es converteix en allò a què l’acostumem: si ens enfadem sempre, les xarxes corresponents es veuran reforçades a la ment, el cablejat neuronal descansarà sobre l’enuig, lluny de la felicitat. Si cultivem l’altruisme i l’equilibri emocional, es reforçarà la xarxa cerebral corresponent i totes les direccions de les neurones apuntaran cap a la cerca del benestar i, per tant, de la felicitat. En això treballem els “coaches”.
Tots els estudis neurocientífics han demostrat que cultivar l’atenció, la compassió i alliberar-nos de pensaments obsessius produeix canvis tant funcionals com estructurals al cervell i que ens allibera d’angoixes i mals pensaments que turmenten la nostra vida. El nostre control de les condicions externes és limitat, efímer i, sovint, il·lusori, però podem treballar amb la nostra pròpia ment mentre lidiem amb ella des del matí fins a la nit. La nostra ment pot ser el nostre millor amic o el nostre pitjor enemic; és la ment la que tradueix les circumstàncies externes en felicitat o dissort. Així que si podem entrenar una mica aquest nen mimat que és la ment i dominar-lo una mica, serà de gran ajuda per alliberar-nos de les nostres tendències habituals i pensaments automàtics i així ser més feliços. De fet, la qualitat de vida no depèn només de la felicitat, sinó també del que hom fa per ser feliç. Si no es desenvolupen metes que donin sentit a la pròpia existència, si no utilitzem la ment a ple rendiment, aleshores els bons sentiments omplen tot just una minúscula fracció del potencial que posseïm. És aquí on hi ha el secret de la felicitat, en la capacitat que tenim per generar passió per les coses i encara-les des de la bondat, la il·lusió i la llibertat.
L’anomenat estat de flux, quan la ment flueix, hom se sent completament atent i en control de si mateix, despreocupat i amb una agradable sensació d’estar fent el que és correcte. Tot pren sentit i els problemes que ens trobem semblen apassionants desafiaments a què ens enfrontem amb gust, no amenaces cap al nostre benestar o seguretat personal. Factors com els diners, les propietats i els viatges tenen, en realitat, un paper relatiu a la nostra felicitat. Aquí no es troba el secret de la felicitat, ja que els diners, per exemple, són importants quan en tenim pocs –igual que el menjar és molt important quan et mors de gana–, però com més diners tenim, menys influeixen en la nostra felicitat.
Malgrat que us he donat algunes pistes per ser feliços, recordeu sempre que una vida alegre és una creació única que no es pot copiar d’una recepta.
