El preu mitjà del lloguer a Terrassa se situa en els 1.037 euros, segons l’informe elaborat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. La xifra confirma un creixement exponencial de l’índex de lloguers a la ciutat, on els inquilins adverteixen de la cada vegada més accentuada distància entre els sous i el cost de l’habitatge. Quatre perfils diferents de llogaters ens expliquen la seva experiència.
Jaume Roig, 26 anys
“Si no comparteixes, emancipar-se és impossible”
Comparteix un pis de 160 metres quadrats al carrer Nou de Sant Pere, pel qual ell i els seus tres companys paguen 950 euros. “Una sort! -admet-. Perquè és gran i cèntric. Però la realitat és que si no comparteixes, emancipar-se és impossible. Jo ho vaig intentar fa 8 anys i tot era minúscul i sense aïllant acústic ni tèrmic.”. El Jaume va arribar a Terrassa per estudiar enginyeria procedent d’Eivissa. Vuit anys després, té clar que “si tinc estabilitat econòmica, compraré”.
Jennifer Suárez, 33 anys
“Més barat i millor que a Barcelona. N’estem encantats”
“Fa dos anys vivia al barri del Poble Sec (Barcelona), ens havien apujat el lloguer de 650 euros a 900 i em sentia insegura”, explica Jennifer Suárez, administrativa al sector sanitari. Va decidir “fer un canvi dràstic” i es va instal·lar amb la seva parella a un pis de lloguer del barri de Sant Pere Nord. “Millor, a 650 euros, amb pàrquing i amb veïns amables i propers. N’estem encantats”. L’únic inconvenient de l’èxode barceloní, diu, “és que creixen els preus també aquí”.
Judit Masip, 26 anys
“És una catàstrofe la diferència entre sou i lloguer”
Biotecnòloga de professió, la Judit va decidir emancipar-se compartint pis amb el seu germà.”Vam deixar les Fonts i vam trobar un pis de 70 metres quadrats, dues habitacions dobles i una tereseta a Ca n’Aurell, per 850 euros”. Un preu alt. “El 2018 vaig buscar pis amb la meva exparella i ara els preus estan disparadíssims”. Veu “una catàstrofe” la diferència entre sou i lloguer.”Crec que marxaré a un país on ingressos i habitatge estiguin més equilibrats”.
Manel Ruiz, 60 anys
“Això s’arregla amb inversió pública en habitatge”
Amb una pausa com a propietari, viu de lloguer a Terrassa des de 1987, cosa que li permet dir que “vaig començar pagant 425 pessetes i ara pago 750 euros, l’equivalent a 12.000 pessetes. El preu s’ha multiplicat per 30, però no els sous”. Falten pisos de lloguer, diu aquest professional de l’àmbit de l’educació, i “cada cop són més cars, per a totes les economies”. Això s’arregla, opina, “amb inversió pública en habitatge. Si l’administració posa pisos al mercat, els privats hauran d’abaixar els preus”.
