Salvador Cardús i Ros
Impressiona el pla d’obres municipals que darrerament s’ha posat en marxa per millorar els espais urbans. La plaça del Segle XX, la plaça de la Immaculada al barri d’Ègara, el parc del Pla del Bon Aire, i totes les remodelacions ja executades el passat 2023 i els nous projectes que es posen en marxa el 2024.
Cal suposar que el govern municipal sap què es fa, i que té ben lligats els números per afrontar aquesta hiperactivitat constructora. Els fons europeus Next Generation han estat un gran accelerador per a aquestes inversions, per bé que l’Ajuntament hi ha de posar el 60% del total. Han estat 73 milions el 2023 -43 milions aportats pel municipi-, i ara cal esperar l’execució dels projectes d’aquest 2024 per fer-ne balanç final.
Dels projectes anunciats, que són els aprovats per aquests fons europeus, no se’n pot dir gran cosa. Tot són millores raonables, i només sembla realment excessiu, i qui sap si no massa prioritari, el que preveu un itinerari per a vianants i carril bici per unir el barri de Can Parellada amb el centre de la ciutat, amb un cost de gairebé 3 milions d’euros. És clar que la prioritat, en tots els casos, ha quedat determinada finalment per l’aprovació dels que s’havien presentat, vint de trenta-dos. Però benvinguts siguin.
En tot cas, caldrà veure si a l’Ajuntament li queda marge de maniobra per executar projectes, particularment de manteniment, que no formen part dels que tenen suport europeu. Per posar un cas, ja és més sorprenent que no pas indignant -ens acostumem a tot- el tancament que s’ha hagut de fer per envoltar el terra de fustam deteriorat de davant del Castell de Vallparadís, al final del carrer de Salmerón. Pels veïns, la llarga durada d’aquesta anomalia no té cap sentit i, incomoditats a part, enlletgeix una zona d’alt valor cultural que té de fons el Castell i el Museu Tèxtil. I com aquest cas, molts altres.
Així, també cal veure com queda resolta l’actuació al pont de Passeig. Aquest sí que entra als projectes d’enguany i s’hi destinaran 778.000 euros per “consolidar l’actuació tàctica” i “rehabilitar elements estructurals”. Tanmateix, no se sap si algun dia s’arribarà a desballestar tot l’embalum de pals i plataformes del vell enllumenat, de fa molts anys en desús, perquè em temo que el projecte actual encara no ho preveu. Per no parlar de l’execució d’aquella passera que havia d’unir les instal·lacions hospitalàries de Mútua i les actuals Consultes Externes a l’estació dels FGC per facilitar el treball dels seus professionals, i que es va haver de fer enrere per una oposició poc justificada.
Vist només com a usuaris, com a ciutadans -però no com a experts-, el que sol preocupar de les actuacions urbanes, i més enllà de criteris estètics sempre discutibles, és la qüestió del manteniment. Hi ha obres que d’entrada ja veus a venir que la seva conservació en bon estat i neteja serà un problema. En altres casos, sorprèn que els professionals que planifiquen aquestes obres no prevegin la solidesa i durada dels materials emprats. A quants llocs no s’han enfonsat o trencat les peces vermelles que han substituït les velles llambordes o l’asfalt?
En tot cas, carreguem-nos de paciència, i confiem en la bona execució de tot plegat.
