Saray Jiménez ha encès una espelma pels seus, i per tots, i Carmen Fuentes i Lluís Rambla una altra, i Miguel Ángel Florensa ho ha fet en record del seu pare, l’Antonio, un dels noms de la llista de més de 70 terrassencs deportats als camps de concentració nazis.
“En els camps, erms i molt salvatges, encerclats de fil punxant, ens sentim com dins d’una gàbia, dins la immensitat del mal”, havia cantat poc abans la Coral Institut Torre del Palau . Era una de les estrofes del “Cant dels aiguamolls”, l’himne dels deportats escrit per un intern d’un camp de concentració, un dels primers, l’any 1933. Amb espelmes, cants, discursos, silencis i advertències contra l’oblit s’ha celebrat aquest dijous, 25 de gener, a l’atri de l’Ajuntament, un cop més, l’acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust.
Actuació de la Coral Institut Torre del Palau / ALBERTO TALLÓN
La flama tènue de sis espelmes tremolava en acabar l’acte. Una espelma pel poble jueu, una altra pels perseguits polítics (especialment pels republicans espanyols), una altra pels gitanos, una més per les persones amb discapacitat. Les dues últimes, per aquells que van ser víctimes dels nazis per raó de la seva orientació sexual i pels reprimits per les seves creences religioses.
Fràgil llibertat
Estudiants de l’Institut Montserrat Roig, l’Institut-Escola Pere Viver, el Torre del Palau i el Vedruna Vall han passat davant del micròfon per declamar poemes sobre la fragilitat de la llibertat (fugissera com l’aigua a la mà còncava), per repartir-se la lectura del manifest, per clamar contra el silenci còmplice i la “melancolia contemplativa”. Per recordar les víctimes actuals a Palestina i Ucraïna, per exemple.
Desenes de personas han participat en l’acte al Raval / ALBERTO TALLÓN
“Però s’acosta la primavera, i el bon temps farà florir, llibertat on abans hi havia, crits d’angoixa i negra nit”, diu una altra estrofa de l’himne dels deportats.
