Ahir i Avui

De portals on van viure personalitats reconegudes

Carrer del Pantà 1988 – 2024

Rebuscant imatges per poder confeccionar aquesta secció, va caure a les nostres mans la que podem veure en blanc i negre. El panorama reflectit, d’entrada és així, no és res de l’altre món ni cap troballa espectacular. Però, donant la volta a la instantània, la cosa canvia. A darrere, escrit a llapis, algú va plasmar unes notes, deixant ben clar que, a aquest portal hi havia viscut Marta Pessarrodona, escriptora terrassenca de relleu. Era el detall que demanava que aquesta imatge passés a formar part d’aquest espai.

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Pessarrodona, per la seva trajectòria, va ser guardonada amb premis de notorietat com la Creu de Sant Jordi, que va rebre l’any 1997, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li van atorgar l’any 2019. L’escriptora, doncs, forma part d’aquella llista de personalitats de la ciutat que han fet mèrits per ser reconegudes per una gran part de la ciutadania o la seva majoria.

Tot i que els pobles es van creant i van creixent, també, gràcies a molts anònims, als que hi viuen els hi agrada poder dir, aquí va néixer aquell dramaturg tan llegit o aquí va viure aquella científica tan perseverant. No és el cas, però hi ha plaques a molts llocs del planeta, recordant allò que “aquí va viure tal o pasqual”, per donar importància a un personatge de renom.

Li passa això

No cal dir que l’immoble al que li passa això, l’acostumen a visitar moltes persones, encuriosides per saber detalls d’on va viure aquell metge o aquella política. A aquest portal, doncs, si qui ho va escriure a aquesta fotografia de l’arxiu d’aquest diari nom es va equivocar, hi va viure la poetessa egarenca.
Val a dir que, mirant la imatge actual, es comprova que aquell portal ja no hi és i ara hi ha una porta d’aquelles de garatge. Sí que continua l’edifici de la seva dreta, que actualment acull una cafeteria als seus baixos. Llàstima de reixa dels baixos del número 74, era prou curiosa. Ara, només és un record que s’ha de mirar en una vella fotografia.

To Top