Joan Carles Folia, Coach Advance Life
El màxim descobriment que han fet les neurociències ha estat la demostració que el nostre cervell es pot entrenar, per tant, educar i modelar per arribar a disposar d’un òrgan gestor de les nostres vides capaç d’assolir quotes de benestar però també d’intranquil·litat extraordinària.
El psicòleg Eduard de Bono en un dels seus estudis va poder comprovar que el nostre cervell sempre intenta acomodar-se en aquells pensaments que li suposen menys esforç i que sense gaires complicacions va reiterant dia si i dia també, patrons cognitius que li fan més fàcil l’existència. Amb aquesta teoria entenem molt més la dificultat que suposa sortir d’una actitud passiva, atemorida i fins i tot depressiva perquè el cervell ja ha après a recórrer aquest camí de pensaments i emocions, amb la qual cosa no ha de gastar les seves energies a canviar-ho. D’això les neurociències n’han dit el pensament focalitzat, però també han estat capaces de poder aportar estudis a favor del pensament creatiu o divers (pensament lateral) que enfronta les situacions des de diferents òptiques per tal de trobar i forçar el cervell a sortir de la ganduleria i trobar solucions innovadores.
La majoria de les persones tenim tendència a anar introduint dades al nostre cervell (ordinador) i un cop allà deixem que el mateix cervell vagi fent. És molt necessari que entenguem que davant de circumstàncies neguitoses o destructives per a cadascú de nosaltres el cervell per si sol no farà absolutament res per evitar-les, ans al contrari, les anirà reproduint des del passotisme més absolut. Sabent això, qualsevol canvi que vulguem provocar vindrà des d’una actitud proactiva i no fàcil per part de nosaltres, que haurem de disputar territori a la manera de procedir del cervell. Pròpiament una lluita estoica. I és aquí quan apareixen els sis barrets.
Caldrà posar-nos el barret blanc per tenir una visió de les coses objectiva, clara i directa, sense prejudicis ni interpretacions. Anàlisi dels fets sense interpretar-los.
Caldrà utilitzar el barret negre per abordar la visió des de l’anàlisi precisa, valorar elements positius i negatius i trobar els punts d’equilibri necessaris per a la presa de decisions.
Serà el barret verd, el de la creativitat, el que ens permetrà deixar volar la imaginació proposant solucions i esdeveniments fins i tot impossibles, però que ens il·lusionin i ens motivin. Més tard, si cal, ja canviarem de barret.
Un altre barret que haurem d’utilitzar de vegades serà el vermell, que ens obrirà la porta de les emocions i deixarà que entri la intuïció i la subjectivitat a la resolució i posarà la porció individual de sentiments que sigui necessària.
Un barret que no podem depreciar serà el de color groc, que ens deixarà veure tot el que ens envolta des del realisme propi de l’entorn, hi ha coses que són com són ens agradin més o menys. L’acceptació d’alguns elements innegociables no ens ha de fer pensar i angoixar-nos innecessàriament.
I, finalment, el barret blau com a conductor d’actituds equilibrades, tranquil·les i d’autocontrol davant els esdeveniments. El nostre benestar dependrà de l’encaix que fem de tots ells al nostre cervell.
La utilització de tots els barrets en moments diferents el que pretén és la desconnexió del pilot automàtic en què es converteix el cervell emmagatzemant experiències. El secret rau a poder trobar dispositius (barrets) de trencament de la rutina en la qual es troba immers per poder gaudir de totes les possibilitats que aquest òrgan s’atorga.
