“Giselle”
Dissabte, 20 de gener de 2024
LaFACT
Companyia: Ballet Clàssic Internacional. Direcció general: Andrey Sharaev. Ballarins principals: Tatiana Nazarchevici (Giselle), Nikolay Nazarchevici (duc Alberth), Denis Dònica (Hilaró), Yelitzaveta Sávina (Myrtha), Mariana Rusu (Bathilde)
La 41a temporada BBVA de dansa de La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) es va inaugurar el cap de setmana (dues funcions, dissabte i diumenge) amb la companyia txeca Ballet Clàssic Internacional (BCI) que va oferir “Giselle”, una de les obres mestres del repertori del ballet clàssic per excel·lència. La formació va demostrar un gran domini d’aquest estil de ball i el públic la va felicitar de forma entusiasta. La ballarina Tatiana Nazarchevici, en el rol principal de “Giselle”, va atrapar pel seu virtuosisme i dramatisme.
“Giselle” és un ballet en dos actes estrenat a París l’any 1841. Han passat més de 180 anys, però la coreografia segueix damunt dels escenaris de les programacions de ballet clàssic del món. El motiu és que l’obra abraça un ric ventall d’estils del gènere. En aquest sentit, cal premiar la capacitat artística del tàndem Jules Perrot i Jean Coralli perquè hi ha molts moviments diferents i això fa que hi hagi una sorpresa constant en el ball i en les composicions que dansen sobre la música d’Adolphe Adam.
La història està ambientada en un poble camperol d’Alemanya a l’època medieval. La protagonista és una jove, de nom Giselle, que té dos pretendents que la festegen, un jove camperol de nom Loys i un caçador que es diu Hilaró. Ella però es decanta pel primer. El que passa és el que el jove camperol, que participa de la festa de la verema, no és en realitat qui diu qui és (el duc Alberth). I a més, ja està promès amb Bathilde, la filla del príncep Curlandia.
El caçador Hilaró farà mans i mànigues perquè Giselle pugui descobrir la veritat. I quan ho sap, la jove, de per si molt delicada i sensible, cau daltabaix fins a arribar a embogir i cercar la mort. Giselle entra, així, a formar part dels esperits de les noies mortes que custodia la reina Myrtha i que surten de nit guiades per la llum de la lluna. Hilaró viatja fins allà per portar flors a la seva tomba, però Myrtha el perseguirà per culpable de trencar les relacions i el matarà. El duc Alberth, molt trist i neguitós, també farà el mateix, però no hi haurà miracles; només aproximacions fallides. Malgrat tot, Giselle el salvarà donant-li protecció fins a l’albada, moment en què ella s’esvairà amb els altres esperits cap al més enllà.
/ Lluís Clotet
La història és un drama amorós de cap a peus que s’inicia en el món real per acabar en l’oníric. I és aquí on la nostra protagonista Giselle, juntament amb el duc Alberth, estan obligats a canviar de registre. Primer s’aproximen a la felicitat i després a la tragèdia. Cal dir que la ballarina principal, Tatiana Nazarchevici, va demostrar una tècnica impecable en la dansa de puntes i en tots els moviments derivats que es van succeir. Uns moviments coreogràfics que, a ulls de l’espectador, suposaven un gran repte per l’encadenat de piruetes infinites. El ballarí principal (Duc Alberth), interpretat per Nikolay Nazarchevici, també s’hi va deixar la pell en alguns dels moviments més difícils com els girs i els salts. I ambdós van transmetre molta complicitat amb els “passos a dos”, on va haver-hi elevacions a l’aire de la Tatiana que van ser espectaculars perquè semblava que s’havia transformat en un ocell.
La representació (la del dissabte) va començar un xic discreta, però a mesura que avançava el drama romàntic va aconseguir sacsejar i commoure. Tatiana Nazarchevici ens va atrapar amb el seu dol i mort. També ens va agradar la reina Myrtha i el cor d’esperits format per les noies, com la Giselle, que moren a la festa de la verema per ser massa fràgils. El cor femení va brindar unes coreografies de gran bellesa i en un equilibri perfecte.
