Càtedres de musicologia, historiadors i enginyers en telecomunicacions ultimen aquest 2024 el llançament de dues aplicacions digitals completament innovadores, que permetran viatjar a la Seu d’Ègara del segle VII, concretament per l’interior de l’església de Sant Miquel, passejar-la i escoltar com sonava en temps real. Una primera aplicació es podrà descarregar al mòbil, a la tauleta o a l’ordinador i permetrà recórrer l’interior de la sala durant una celebració litúrgica.
La segona app la gaudiran els visitants de la Seu d’Ègara. Amb unes ulleres de realitat augmentada, dotades d’auriculars. Els turistes es veuran transportats al segle VII, passejaran per l’interior de l’església i gaudiran d’una experiència immersiva visual i sonora, mentre el cor de religiosos recita la litúrgia de l’època.
Les dues apps han d’estar enllestides a l’estiu i ara estan en fase de producció. Les aplicacions afronten el repte tecnològic de permetre al visitant veure els ornaments, el mobiliari, la il·luminació de l’època i escoltar els cants litúrgics com si hi fos un fidel més. També veuran com eren els religiosos que oficiaven les cerimònies mortuòries a Sant Miquel, com vestien i com sonava la musicalitat de les seves oracions. Tot en temps real i mentre es desplacen per l¡església.
Es podrà veure l’interior de Sant Miquel tal com era fa 15 segles i escoltar en temps real com sonava la litúrgia a cada punt de l’església
La novetat de les apps de la Seu d’Ègara està en el fet que es podrà percebre com canvia la sonoritat a cada punt de l’església. És a dir, el visitant podrà desplaçar-se des de la porta al fons de la sala i després, al costat de l’altar, i comprovar de manera immediata com canvien la intensitat i els matisos de la música.
Simplificant algoritmes
A la Universitat Politècnica de Madrid, l’enginyer Antonio Pedrero, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Sistemes de Telecomunicació, treballa ara en la simplificació dels algoritmes de les apps perquè el so canviï a cada pas.
“Fins ara –explica– els sistemes permeten sentir un so en un entorn complex, però si es vol qualitat, el so se sent a salts, no de manera contínua”.
El repte del projecte és “produir les auralitzacions (els sons), en funció del moviment de l’usuari, i per això utilitzem algoritmes que simplifiquin els càlculs”. A l’UMP estan esprement la tecnologia per acostar-se al màxim a l’experiència real d’un fidel del segle VII passejant per l’església de Sant Miquel, en plena cerimònia religiosa. El treball dels musicòlegs i dels historiadors permetrà que l’experiència visual i sonora s’acosti també a les recreacions dels videojocs, millorades amb altes dosis de precisió històrica.
“L’objectiu és que interessi i agradi a tothom, als científics, als visitants i especialment als joves”, comenta Eduardo Carrero, professor titular d’Història de l’Art Medieval de la UAB, especialista en història funcional de l’arquitectura. Carrero ha estat l’encarregat de la recerca històrica que ha permès recrear l’interior de l’església de Sant Miquel, tal com era el segle VII-VIII. “Hem fet una restitució hipotètica, fidel a la realitat i des de l’òptica del discurs historicista”.
Avui, Sant Miquel és una església de pedra blanca, desproveïda dels ornaments que la decoraven ara fa 15 segles. Les dues apps incorporaran tots els elements que han estat certificats històricament i no contemplaran aquells dels que no es disposa de documentació que acrediti com eren.
Aquest febrer un escanejat làser de Sant Miquel permetrà tenir una precisió geomètrica de l’interior, base perquè la representació visual i acústica sigui perfecta
Aquest febrer, una empresa contractada pel projecte farà un escanejat làser de Sant Miquel per tenir una precisió geomètrica de l’interior. Milions de mesuraments perquè la representació visual i acústica sigui perfecta.
Un projecte que arribarà als instituts i que es penjarà a YouTube
El projecte de la Seu d’Ègara és multidisciplinari i el lidera la catedràtica de musicologia de la Universitat Complutense de Madrid Carmen Julia Gutiérrez. A la recta final de l’experiència, vol posar l’accent en la difusió de l’estudi, que “es penjarà a YouTube i volem que el difongui la conselleria de Cultura de la Generalitat”. La intenció dels científics és “acostar a la gent els sons, els rituals històrics. Volem fer tallers als instituts com ja ho estem fent a la universitat”. Gutiérrez, que va idear i dissenyar el projecte al llit d’un hospital, durant una convalescència, té clar que “investigar per investigar està bé. Però no té sentit que ens quedem els projectes. Difondre’ls és el més important i la tecnologia ens permet ara fer-los més atractius”.
Qué i com ho veurem
Això és el que veurem i escoltarem, com si gaudíssim d’un videojoc, quan visitem Sant Miquel amb ulleres de realitat virtual:
L’altar de l’església, com a Sant Pere del Vaticà
Amb els ulls veurem un espai obert de pedra. Quan ens col·loquem les ulleres immersives, irromprà l’altar del segle VII, envoltat d’una pèrgola de base de pedra i estructura de fusta –com la que podem contemplar a Roma–, de la que penjaran cortinatges de l’època.
Parets arrebossades d’estuc i pintures a l’absis
De l’església original no es conserven referències de les pintures que decoraven les parets. La restitució virtual no inventarà. Les parets tindran un sòcol alt de marbre i es completaran amb un arrebossat d’estuc. Quan veien l’església, sí que observarem les pintures de l’absis que es conserven, que podrem gaudir amb major intensitat cromàtica.
Sense cadires. Resaven dempeus o seguts a terra
A les litúrgies de Sant Miquel no hi havia ni bancs ni cadires. Els fidels seguien l’ofici dempeus o asseguts a terra, sobre un llit de catifes que es veuran a la realitat virtual.
Ciris, canelobres i capes cridaneres pels oficiants
L’experiència immersiva traslladarà al visitant al segle VII, a un entorn fidel a la realitat del moment i que recordarà les ambientacions dels videojocs d’època. Des del punt de vista sensitiu, els ciris i els canelobres il·luminaran l’església, on veurem i sentirem cantar els religiosos. Les seves robes són fidels al corpus d’imatges de les catacumbes que precedeixen als repertoris de l’època. Capes cridaneres per als capellans i vestits de color blau per als ministres.
Com la capella reial del rei d’Escòcia, a Edimburg
La Universitat d’Edimburg impulsa el projecte “Hearling Historical Scotland”, amb una app que recrea la capella del Rei d’Escòcia amb so restituït. Imatges i sonoritat són del segle XV, una època amb profusió de documentació. A la Seu d’Ègara, el repte és majúscul donat que es treballa amb elements del segle VII, amb poquíssimes referències històriques.
La investigació, en xifres
2,5 milions d’euros financen la “prova de concepte”. La Seu d’Ègara és el banc de proves d’un projecte científic a gran escala -Resound- finançat per la UE. La tecnologia provada a Terrassa servirà per a projectes internacionals.
5 cançons d’uns 17 minuts per a les apps. S’està reconstruint el repertori de Sant Miquel, que era mortuori per a difunts adults i infants. La frase “si ni te finite parvulos” (deixeu que els infants s’acostin a mi) encapçalarà una cançó.
4 veus han gravat el so de Sant Miquel. El grup EVOCA, dirigit per la catedràtica Carmen Julia Gutiérrez, ha gravat els cants d’època de Sant Miquel, que sonaran molt similars al cant gregorià.
7 mil peces documentades per acostar-se a com cantaven. Se n’han estudiat dins de 50 manuscrits per recrear els sons de la Seu d’Ègara. Només 21 documents estudiats inclouen codis musicals intel·ligibles.
