Joan Roma i Cunill
Potser per deformació professional, pels anys al capdavant d’un ajuntament o per haver viscut uns anys a Suïssa o simplement per l’educació rebuda, procuro aportar el meu gra de sorra en matèria de vigilància i civisme en tot lloc i moment.
Evitar que algun gos empaiti ànecs a l’estany de Puigcerdà o que no juguin amb el gel de l’estany passejant pel damunt; tancar una aixeta oberta a la rambla del Carme de Vic; posar dretes unes tanques caigudes a la zona esportiva de Llívia; recollir un parell de llaunes de la rambla de Terrassa o avisar d’un cartell caigut a la catedral de la Seu d’Urgell són coses que tots i cadascun de nosaltres podem fer quan visitem pobles i ciutats.
Tenim un problema greu en matèria d’incivisme, sobretot quan es transforma en vandalisme. Us faríeu creus de l’enorme cost que suposa per a tots i cadascun dels ajuntaments del país, però també per a tota mena d’activitats, empreses i espais privats. En alguns, hi ha simple indolència pensant que un simple gest no comporta cap alteració de la vida quotidiana. Ho veiem quan multitud de fumadors llencen la burilla a qualsevol lloc. O quan es llencen ampolles o llaunes. Algunes a terra directament, altres, deixades en espais públics com jardineres, bancs, jardins…
Si això ja és preocupant perquè on n’hi ha una, n’apareixen vuit o deu al cap d’hores, encara ho és més quan es pretenen no siguin vistes i es llencen darrere arbustos, monuments o llocs semblants. I ja és un clàssic altament preocupant la proliferació de propietaris de gossos que no tenen assumides les obligacions que comporta. Ara ja és obligatori arreu del país portar els gossos lligats. Doncs bé, queda molt per fer, i sense la col·laboració i participació de tothom no ens en sortirem.
Toca avisar els propietaris i toca exigir-los la neteja si el gos ha fet les seves necessitats. Aquest és un dels grans reptes dels propers temps si volem conservar l’espai públic com a espai per a tots. No és fàcil aquesta actuació de ciutadà vigilant, perquè hi ha qui reacciona amablement i qui ho fa descaradament, però si cada dia es troben amb algú que els recorda la normativa, potser al final compliran o decidiran que tenir un gos és més complicat del que semblava.
Paraules importants ja suposa l’enorme fenomen de les guixades, grafits i grans pintades en multitud d’indrets, començant per mitjans de transport públic, sobretot trens. Fan llàstima i ens costen una fortuna cada any. En aquest tema, i en els directament lligats al vandalisme, cal implantar càmeres de vigilància i perseguir els seus autors amb càstigs proporcionals als danys causats. En el conjunt de Catalunya, parlem de molts milions d’euros a l’any per reparar els desperfectes i recuperar la normalitat. És lògic, que paguin amb diners o amb obres socials la neteja i reparació.
De totes maneres, reitero la importància i la necessitat d’ajudar i col·laborar en tot lloc i moment de tots arreu del país. Per molts policies i vigilants que es tinguin, no es pot ser a tot arreu. La suma de tots plegats segur que pot frenar de manera important la protecció de l’entorn general.
