Dani Vázquez, hostaler
Treballava a TMESA fins que li va sortir l’oportunitat de portar un dels dos bars de l’ESCAC i ho va deixar per involucrar-se en aquest nou projecte. “És un canvi molt gran i és més sacrificat, però val la pena” perquè els horaris són millors i troba més estabilitat. Havia treballat en el sector de la restauració, però esporàdicament. La seva passió pel cinema ha trobat un espai ideal.
“Estic parlant constantment de cinema”, perquè la majoria dels seus clients són alumnes de l’ESCAC i “a vegades em passen alguns dels seus curtmetratges per saber l’opinió d’algú de forma del cinema professional”, comenta. Recorda que el seu pare era fotògraf i “sempre he tingut una càmera a la mà i quan era jove havia fet curtmetratges amb els amics, sense guió i sense res, improvisant” i s’ho passava d’allò més bé.
També li agraden les sèries, però prefereix les pel·lícules i el gènere bèl·lic li encanta i els thrillers. El que realment li agrada és la part del guió i “crear la història”. “M’agrada escriure, sobretot històries nostres, del passat d’aquí, que a vegades les menyspreem i preferim les de fora i en tenim de molt bones”, diu. “Escric per escriure, no perquè algú ho llegeixi, quan estic una mica estressat com a teràpia i algunes històries em surten molt malament i altres no tant”, afirma.
Si li demanessin de triar una dècada de la història del cinema, diria la del 2000. Respecta molt els clàssics, però prefereix el cinema actual, que, assegura, “també es fan coses molt bones”.
