La Llar Residencial Sant Llàtzer (CST), amb la participació de l‘escola Bisbat d’Ègara i gràcies a la donació de la Fundació Manuel Lao, va posar en marxa el passat setembre un innovador projecte de teràpia assistida amb gossos, amb l’objectiu de fomentar la salut en dos col·lectius especialment vulnerables: les persones grans afectades per algun tipus de demència i els infants amb trastorns de l’espectre autista (TEA), Asperger o trastorns de la comunicació social. Es preveu que el projecte tingui una durada d’un any sencer, amb possibilitat de pròrroga.
“Des del CST volíem fer teràpia assistida amb gossos perquè és una intervenció no farmacològica que veiem molt positiva amb els residents, sobretot perquè amb la Covid van trobar a faltar les relacions socials, el contacte amb els nens i la gent jove”, explica Mercè Ramoneda, educadora del CST. Quan es va reprendre el projecte es va organitzar amb nens i amb persones amb deteriorament cognitiu molt avançat. “Vam veure que els infants que tenen trastorns de l’espectre autista tenen un perfil similar perquè també tenen dificultats de la comunicació i de conducta i, per tant, que poguessin compartir aquesta activitat era molt significatiu i innovador”, assegura Ramoneda. I és que amb aquesta teràpia és la primera vegada que es duu a terme un projecte d’aquesta índole entre infants i persones grans.
Teràpia intergeneracional amb gossos al CST / Nebridi Aróztegui
Aquesta relació ajuda a desenvolupar i millorar habilitats motrius, cognitives, sensorials, comunicatives i emocionals, des d’una dimensió basal i intuïtiva. La teràpia assistida amb animals s’ha convertit en els darrers anys en una referència en els tractaments no farmacològics en persones amb deteriorament cognitiu o en demències com l’Alzheimer; així com amb infants amb TEA, Asperger o trastorns de la comunicació social.
Funcionament de l’activitat
Vint-i-un residents repartits en tres grups i tres infants amb TEA, dos de cinc anys i un de set anys, de l’escola Bisbat Ègara participen en la teràpia quinzenalment, però el que té més dificultats en la comunicació setmanalment. La Míriam, de l’empresa Engresca’t, porta a la Lia, el gos que col·labora a la teràpia amb els infants i residents durant una hora. “El gos és un estímul facilitador i motivador, però no és l’eina, el gos és el vincle”, detalla Míriam. Els que treballen en la teràpia i els que són actius durant l’activitat són els usuaris. La Míriam, per la seva banda, coneix en profunditat l’animal perquè forma part de la seva vida.
Fins al moment s’han realitzat 10 sessions. En aquest projecte la presència del gos, sumada a la presència de la persona gran i el nen-a, incrementa i enriqueix el valor terapèutic de l’activitat, amb l’objectiu de fomentar la relació entre els infants i les persones grans, una acció terapèutica a més de lúdica, que millora la interacció amb l’entorn. “Els vincles que es creen són molt especials”, assegura Míriam.
Teràpia intergeneracional amb gossos al CST / Nebridi Aróztegui
Evolució positiva dels residents
Eva Casals, fisioterapeuta del CST assegura que els usuaris participants tenen demències molt avançades i, per tant, tots els canvis són molt basals. “En l’àmbit social veiem que les persones grans tenen una intervenció amb l’infant, i en l’àmbit cognitiu, també s’observa que repeteixen sons o paraules i redueixen el nivell d’estrès”, indica Casals. “Es veuen obligats a expressar-se i comunicar-se, i això els millora l’estat d’ànim, almenys l’hora que dura l’activitat”, afegeix. “Els infants, per la seva banda, interactuen més amb la Lia i els residents i això és significatiu perquè els nens que tenen TEA tenen dificultats en aquest sentit”, assegura Sílvia Ros, educadora de la unitat Suport Intensiu d’Educació Inclusiva (SIEI) de l’escola Bisbat Ègara.
Marta Suana, directora escola Bisbat Ègara i Pepi Alcalde, de l’equip directiu, expliquen que aquesta activitat ha estat molt positiva pels tres infants participants de l’escola. “Quan ho vam comunicar a les famílies van estar encantades i molt emocionades”, assegura Pepi Alcalde. “I per a les famílies, que normalment han de destinar molts diners per aquestes teràpies, va ser molt important”, declara Marta Suana. Esther Lao i Glòria Bosch, de la Fundació Manuel Lao, han apostat pel projecte perquè “som conscients de les limitacions que hi ha a la sanitat pública i estem encantades de poder col·laborar i ajudar”.
