Antonio Machado
Davant de l’auge del feixisme a la nostra societat, cal potenciar tot el que puguem traslladar com a memòria de la nostra història del període comprès des del 14 d’abril del 1931 fins a l’1 de març del 1979. És fonamental per entendre el que està passant a Espanya des del 2019.
En aquest període de 48 anys es van succeir una sèrie de processos que van començar amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, el resultat del qual va assenyalar les forces republicanes com a vencedores i va originar la caiguda de la monarquia borbònica amb l’exili del rei Alfons XIII i la instauració de la II República.
La II República va suposar un intent de modernització de l’Espanya latifundista i rural. Es va intentar establir les reformes necessàries per erradicar la fam estructural que patien els territoris dels grans latifundistes. La Llei de Reforma Agrària del 1932, promulgada el 9 de setembre, pretenia resoldre un problema històric: la gran desigualtat social que existia a la meitat sud d’Espanya perquè al costat dels latifundis, propietat d’uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
A les eleccions generals del 16 de febrer del 1936, va guanyar una coalició de partits republicans i marxistes, el Front Popular. Després de cinc anys de boicot al procés constituent que s’estava vivint, les forces reaccionàries de la burgesia ultraconservadora, l’exèrcit feixista i l’Església catòlica es van unir per acabar amb la II República i el 18 de juliol del 1936 va haver-hi un cop d’estat que es va marcar com a prioritat netejar Espanya de republicans, anarquistes i marxistes. Així va començar el genocidi del poble espanyol, que d’una forma organitzada es va desenvolupar a pobles i ciutats. El camp del sud va ser el més castigat per les hordes feixistes organitzades, des dels cossos armats de l’exèrcit, la guàrdia civil, els falangistes i els requetès, així com grups paramilitars que van col·laborar en les execucions des del primer dia del cop. Aquesta massacre organitzada es va estendre per tot el territori nacional, allà on el cop va triomfar des dels primers dies va ser on es van produir els grans assassinats. Es calcula que va haver-hi repartides per tot Espanya unes 2.500 fosses comunes. Els presoners van passar per 296 camps de concentració i es van destinar com a mà d’obra esclava, que va estar al servei dels vencedors i de les empreses que es van encarregar de les grans obres d’infraestructures i canalitzacions.
Van poder acumular grans riqueses reconstruint Espanya de les ruïnes en què ells mateixos la van convertir, així com el que van robar als vençuts en terres i propietats usurpades quan van ser assassinats o van fugir fora d’Espanya. Avui dia moltes de les empreses de l’Ibex-35 van tenir el seu origen d’aquesta forma.
El 8 de març del 1936 va tenir lloc una reunió a Madrid de diversos generals amb Emilio Mola, Luis Orgaz, Joaquín Fanjul, Francisco Franco, Ángel Rodríguez del Barri, Miguel García de la Herrán, Manuel González Carrasco, Andrés Saliquet, Miguel Ponte, juntament amb el coronel José Enrique Varela i el tinent coronel Valentín Galarza. Hi ha una primera etapa que van programar els colpistes executar el cop i el programa d’acció consistiria a eliminar el màxim d’espanyols que tinguessin a veure amb el Front Popular. La consigna va ser: “Cal netejar Espanya de vermells i maçons”.
Va haver-hi una primera fase des del 18 de juliol del 1936 que va consistir en l’eliminació de les persones mitjançant la detenció arbitrària i posterior execució als afores dels pobles, i amagaven els seus crims a fosses comunes. Als territoris que el cop va triomfar des del principi va haver-hi execucions permanents dia a dia. Després van anar actuant als territoris que conquistaven a la república, fins al final de la guerra el 1939.
Paral·lel a les execucions es van destinar més de mig milió de persones als camps de concentració, on es classificaven segons la seva implicació en el procés democràtic de la República. I sobre la base de la classificació es destinaven a diferents processos. El més usual era el que es destinava a treballs forçats a obres d’infraestructures i construcció, per la qual cosa el seu treball va servir per enriquir els adjudicataris, el mateix règim i els seus botxins.
Arribant al final de la guerra, el 10 de febrer del 1939 l’exèrcit feixista havia arribat als passos fronterers de Puigcerdà i Portbou. Unes 440.000 persones, com a refugiats, van passar a França, i van ser conduïts cap a les platges del Mediterrani, transformades en camps de concentració, Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès, i més a l’interior els camps de Bram, el d’Agde, el de Ribesaltes, Setfonts, el de Gurs.
En temps de pau van continuar amb els consells de guerra, moltes vegades amb sentència de pena de mort i enterrats a fosses comunes dins dels cementiris. Les conseqüències de les decisions classificatòries van repercutir directament a les famílies dels presos perquè cap a ells es va dirigir l’exclusió social dels seus veïns i autoritats locals, humiliant-los davant dels altres perquè servís d’exemple el que els passava als que pensessin com els rojos. Això va provocar grans migracions al territori nacional i també cap a Europa.
Hi ha una quarta fase, que és la relació de les empreses de l’Ibex-35 amb aquests anys de dictadura i l’enriquiment que els han portat a ser els qui controlen els sectors estratègics de l’economia espanyola, actuant com a monopolis i multinacionals des de fa molts anys.
Un grup de ciutadans de Terrassa hem vist la necessitat de treballar sobre aquesta etapa de la història recent, i en aquest període del cop d’estat, Catalunya ho va viure en condicions diferents de la resta d’Espanya, ja que l’exèrcit feixista no va poder entrar a terres catalanes fins a mitjan novembre del 1938, seguint el seu deixant de mort fins a Barcelona, on van entrar el 26 de gener del 1939.
La realitat catalana ens fa veure com aquesta etapa de la nostra història conjunta, amb els altres pobles d’Espanya, necessita fixar una part de la dictadura a la seva etapa inicial, portant-la a la societat civil en projectes d’exposició relatius a diferents fets esdevinguts. Amb aquest objectiu tenim programada una exposició sobre la “desbandà” per als mesos de març i abril.
Et convidem a formar part d’aquest grup preocupat per l’auge del feixisme a Espanya, i pel qual ens hem compromès a actuar en aquest projecte de memòria històrica que a Terrassa som Memòria Terrassa. Ens trobaràs a Facebook: Grup Memòria Terrassa. Correu electrònic: memoriaterrassa49@gmail.com. Dirigeix-te aquí per sol·licitar ser soci de la nostra associació.
