Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Seria un luxe poder dedicar aquest article a aquesta cançó popular catalana. La cançó relata el goig de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem.
Va ser popularitzada fora de Catalunya per un dels nostres personatges més il·lustres, Pau Casals, que interpretava la seva adaptació per a violoncel a tots els seus concerts fins a aconseguir fer d’aquesta peça un cant a la pau.
Però el títol de l’article va en una altra direcció i és per fer-vos una aproximació a una reflexió que sempre he utilitzat per treballar el canvi d’enfocament en aquelles coses que passen a les nostres vides. Vosaltres diríeu que els ocells canten perquè estan feliços o cerquen la felicitat a través del cant? Tot i que pugui semblar una formulació molt semblant, la veritat és que els punts d’origen i d’arribada són diametralment diferents. Incidir en les causes i les conseqüències dels esdeveniments seran determinants per assolir processos de benestar i millora de les circumstàncies que afrontem. El cant dels ocells pot ser projectat com una conseqüència de la seva felicitat o bé com la manera (causa) per assolir-la i dependrà de com entenguem aquesta relació de causalitat el que en farà treballar el vessant més emotiu del nostre comportament en un objectiu o l’altre. Si totes les coses que fem són plantejades des d’una actitud alegre, oberta i sense condicions coercitives, és força probable que la resultant sigui quelcom, esperat o no, que aporti llum i beneficis al nostre camí, un aprenentatge. Fer les coses amb joia i llibertat sense fixar-se gaire en com acabaran ens dona una satisfacció en el decurs de la seva realització i coneixement més enllà del seu final. És per això que si penseu que els ocells canten des de la seva felicitat, el que acaba esdevenint és una piuladissa extraordinària i que no està subjecte a cap expectativa, senzillament a la màgia sonora de la seva posada en escena. Si, per contra, penseu que els ocells no canten des de la seva felicitat sinó que utilitzen la seva refilada justament per trobar-la, és força probable que la tensió en la qual es viu la seqüència musical no aporti elements positius a la banda sonora que escoltem. Utilitzar quelcom per validar una expectativa ens aboca més a l’èxit, però també al fracàs i potser no gaudim tant de la possibilitat de gaudir més del trànsit sense esperar cap reconeixement en la conseqüència. No crec que els ocells esperin de les seves peces musicals res a canvi, ells segurament deuen piular com a manifestació del seu estat d’ànim i des del seu confort aconsegueixen sons meravellosos. Si un ocell volgués assolir aquest estat de benestar amb el seu piu-piu, potser quedaria encallat per la pressió que això li suposaria.
És una bona manera de plantejar-nos la música de les nostres vides i decidir si l’utilitzem com a punt d’origen i d’arrencada de les nostres vivències o bé la disposem com a objectiu final i ens pressionem per assolir resultats que potser ens aportaran èxit i gaudi o bé fracàs i enuig. És ara un bon moment per recordar que gairebé totes les coses que projecta el nostre cervell no esdevenen mai realitat i que el cervell en l’intent de protegir-nos acostuma a recórrer a circuits protectors que ens alerten dels perills i alertes que el món ens planteja. És bo comentar-ho perquè moltes persones sempre caminen esperant objectius que estan condicionats per aquestes pors i llavors no assaboreixen el trànsit que és en definitiva la vida. Dedicar tota una vida a no gaudir-la esperant el dia de la jubilació és una aposta molt respectable, però també és una aposta arriscada que cadascú haurà de prendre amb absoluta llibertat. Només us demano que hi penseu.
Heu de saber que les espècies d’ocells que més canten ho poden fer en un 40% del temps de les seves vides i si els ho poguéssim preguntar, segur que la seva resposta seria que ho fan perquè estan contents i no per assolir res a canvi.
Piu-piu
