El darrer informe sobre el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya del Síndic de Greuges mostra una gran millora en els centres educatius de Terrassa. L’any passat, la ciutat se situava a la desena posició a la llista de municipis amb més segregació escolar a primària i ara ha baixat fins a la vint-i-dosena. A secundària les dades són encara millors, donat que la nostra ciutat ja no es troba entre els municipis amb més segregació. A l’edició anterior havia baixat del vuitè al setzè lloc.
No fa tant, la situació a Terrassa era preocupant. L’any 2016, el primer informe del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió situava la nostra ciutat al capdamunt de la llista de municipis amb més segregació. A partir d’aquestes dades, l’Ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona un informe, presentat el 2018, que va constituir la diagnosi i el punt de partida de les mesures adoptades a la ciutat. De fet, el 2019 es va signar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, subscrit per la Generalitat, més d’un centenar d’ajuntaments (entre ells Terrassa) i diferents entitats.
El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació de Terrassa, Joan Salvador, apunta que els resultats d’enguany van relacionats, en gran part, amb “el sistema de reserva de places”, En aquest sentit, explica que “tota la comunitat educativa pren el compromís de reservar algunes places per alumnes nouvinguts o amb necessitats específiques”. “D’aquesta manera, s’evita que pràcticament tots aquests alumnes s’acumulin en les mateixes escoles, cosa que pasava abans. Ara estan repartits equitativament”, assegura Salvador.
Un altre dels factors que han contribuït a aquesta millora a la ciutat són els projectes “magnets”. Com comenta el regidor d’Educació, “els “magnets” són programes dedicats a impulsar col·laboracions entre escoles i instituts d’excel·lència per generar una atracció i un valor afegit”. Aquestes aliances permeten als centres educatius oferir projectes i activitats diferents dins de l’horari lectiu, cosa que mostra als alumnes “que hi ha altres coses a fer a part d’assignatures”. Alguns dels “magnets” que hi ha a la ciutat són el de l’institut Nicolau Copèrnic amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), el de l’escola Pere Viver amb l’empresa Taigua i el de l’escola Font de l’Alba amb la FOOT.
Les mesures desplegades des de la signatura del pacte han permès reduir un 20% els nivells a tota Catalunya i més d’un 35% en termes intramunicipals. Enguany, el document del Síndic de Greuges apunta que s’han aplicat 13 de les 30 mesures previstes.
En l’acte d’obertura de la vuitena reunió de la Comissió de Seguiment de l’acord, la síndica Esther Giménez-Salinas va explicar que les dades són “positives”, però avisava que aquesta tendència només es consolidarà si les mesures tenen continuïtat en els propers anys. En aquest sentit, es va referir al “problema estructural del racisme” i va valorar que per assolir la integració de les persones nouvingudes el primer pas és garantir-los una bona formació. Va indicar que l’escola juga un paper clau i fonamental perquè “l’ascensor social” funcioni de la forma adequada. Així, va recordar que actualment Catalunya té 1,4 milions d’alumnes, el 40% dels quals són estrangers.
Escola Abat Marcet / Nebridi Aróztegui
“Hem de treballar a fons la segregació, el racisme i també el que significa l’ascensor social”, va apuntar la síndica que ha dit que per combatre el racisme cal reconèixer que hi ha “una desigualtat subjacent amb diferències estructurals i socials”. Per tot plegat, considera que cal “posar el focus en el conjunt de l’estructura social i no en les persones racialitzades”.
Reducció de la segregació
L’informa posa de manifest que mentre el curs 2018/2019 calia canviar de centre el 43% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada, el curs 2023/2024 aquesta proporció ha estat del 33% a primària i del 28% a secundària. Així mateix, ha revelat que durant aquest període, el sector concertat ha incrementat més la proporció d’alumnat estranger que el sector públic. Així, a primària ha passat del 8,6% al 14,1% al sector concertat, mentre que en el sector públic, aquesta evolució ha estat del 19,6% al 21,8%. Aquesta reducció de la segregació ha afavorit que la proporció de municipis amb elevats nivells de desequilibri s’hagi reduït a la meitat a primària, del 40,2% al 19,6%, mentre que a secundària ho ha fet del 18% al 3,6%.
Tot i la millora de xifres, l’anàlisi recull que encara continuen existint prop de 250 centres catalans guetitzats. Es tracta d’escoles amb una concentració molt elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals. Per aquest motiu, la síndica Giménez-Salinas ha apostat per impulsar “un pla de xoc per revertir aquesta situació”.
