Matadepera

Matadepera planta el pi de Sant Sebastià

La baixada del pi de Sant Sebastià d’enguany ha estat més complicada i es van produir dos incidents en arribar a la plaça Baldiró

Plantada del pi de Sant Sebastià a la plaça Baldiró de Matadepera / Lluís Clotet

Després que aquesta matinada de diumenge els matadeperencs baixessin el pi des del bosc de la Pedrera de l’Angelet fins a la plaça de Cal Baldiró, en un trajecte que va durar fins a gairebé tres hores i que va necessitar tallar el pi per agilitzar el trajecte, aquest diumenge al migdia el pi de Sant Sebastià ja llueix plantat a la plaça Cal Baldiró de Matadepera.

A les 12 hores del migdia, els membres de la Germandat i altres organitzadors del poble estaven en peu preparats per plantar el pi sota l’expectació del públic que rodejava la plaça. Aquest matí ben d’hora, l’organització s’ha encarregat de deixar-lo pelat perquè en uns dies es pugui grimpar en bones condicions. “Aquest any la plantada l’hem fet com cada any, a mà i amb la força de tots”, explica Pau Betriu, president de la Germandat. Els encarregats de dur a terme la tasca ho han fet amb l’ajuda de cordes i ternals, tal com feien els seus antecessors en el passat. A les 12.30 hores han aconseguit plantar-lo, i a gairebé les 13 hores el pi ja estava falcat.

Plantada del pi de Sant Sebastià a la plaça Baldiró de Matadepera / Lluís Clotet

Una baixada del pi complicada

La baixada del pi d’aquest 2024 ha estat marcada per la dificultat i per dos incidents que es van produir en arribar a la plaça Baldiró. “Ahir va ser una baixada difícil, ja que el pi pesava bastant i va costar molt baixar-lo”, explica Pau Betriu. A l’altura de la Loteria, l’organització va haver de tallar uns metres del tronc per alleugerar el trajecte i treure entre 200 i 300 quilos de pes. I és que aquest any, el pi va arribar a la plaça molt més tard del previst. El seu pes va dificultar molt la baixada als participants. “Tot semblava que anava millor, però en arribar a la plaça i deixar-lo a terra, es va girar una mica i va enxampar el peu de dos baixadors”, explica Betriu.

Aquest any el nombre de persones que van acompanyar la baixada va ser molt nombrós, i la sensació general és que n’hi havia més que l’any anterior. “Arribar a la plaça va ser molt difícil perquè hi havia molta gent i no s’hi cabia”, assegura Betriu. El president de la Germandat destaca que la baixada, tot i les complicacions, va anar força bé, però assegura que es queden amb un gust agredolç pels incidents del final.

To Top