Ningú es pensava que tingués intenció d’aturar, ara que s’havia jubilat. Així va ser. Perquè l’advocat Joan Tamayo té la constància “brechtiana” de no defallir. “Per terra mar i aire”. Que en segle XXI, va evolucionar per incloure les noves tecnologies. I a les assemblees i les manifestacions, afegia l’enviament d’alguna convocatòria reivindicativa per WhatsApp i un post a Instagram.
També és així en un recital de poesia, com el que va dinamitzar ahir al Coro Vell, amb la lectura de versos dels seus dos poemaris: “Déu esguard que crema” (2017) i “Cop de maça” (2022), amb acompanyament musical de Berta Ballesté al saxofon.
Entre poesia i poesia no podia amagar l’activista que és, amb les paraules descordades. “Acabem de celebrar el 75è aniversari de la Declaració dels Drets Humans i ha passat sense pena ni glòria”, explicava ahir davant la seixantena d’aficionats que es van aplegar a la trobada poètica que cada primer dilluns de mes organitza Òmnium Cultural en aquest espai del carrer Sant Marian.
És comú escoltar-lo parlar drets humans en la seva boca, que ha defensat com a advocat (també en àmbits d’estrangeria i laboralista). També com a activista, des de l’entorn de l’Observatori de Drets Humans, la Sindicatura de Greuges (en va ser candidat en la polèmica elecció de l’any 2016)…
Sala del Coro Vell, cafateria de la qual regenta ara Prodis / ALBERTO TALLÓN
Molt implicat en la reivindicativa i convulsa dècada dels anys 10 (encetada amb l’ocupació de places del 15-M i acabada amb la sentència del Procés i l’empresonament de Pablo Hasel), el poemari que ara promociona, “Cop de maça”, veu d’aquest fil roig.
“Estic preocupat perquè la por no ens deixa avançar. Els carrers estan buits, ara mateix! Amb la que està caient, i no hi ha protestes”, explicava ahir, per donar entrada al seu poema “Carrers morts”. Han mort, els carrers, a Terrassa?
Consciència social
Certament, la dècada dels anys 20, inaugurada per la Covid-19, es defineix per ara per la pèrdua de pulsió reivindicativa. “No pot ser, necessitem fer pràctiques comunitàries, com aquesta trobada poètica, i anar obrint consciència social”, explicava ahir.
D’aquí el “Cop de maça. La Revolta Poètica dels Drets Humans”. Diu: “Mitjançant 30 poemes, el llibre pretén, de manera humil, fer el paper d’una mena de maça que colpegi amb força les consciències dels lectors”.
Barba blanquinosa, americana informal, sempre amb fulard. Tamayo, dempeus per recitar la seva poesia, aprofita per parlar de lectures. “Ara estic llegint ‘Suport mutu’, Piotr Kropotkin. I és increïble com explica que els animals salvatges tenen molt més sentit comunitari que nosaltres. Sobretot els ocells que s’ajuden per anar a buscar menjar, per protegir-se dels altres…”.
Coberta del poemari de Tamayo / ALBERTO TALLÓN
Potser un suport mutu que es practicava més abans? El que sabem és que Tamayo va néixer en la Terrassa grisa de 1956, al costat del Cementiri Vell. Un xarnego, diu ell, de pare andalús i mare catalana. “Entre obrers de mil fàbriques”, recordava al seu Esguard d’un foc que crema. “Jugàvem al carrer de casa. I és el que hem de fer ara: recuperar els espais”.
I és que Tamayo és constant en enviar missatge, probablement des de Cementiri Vell.
“Paseando por marte”, dimarts al Candela
El micro obert de “Paseando por Marte” torna dimarts a l’Ateneu Candela per encetar les jam sessions de 2024. Serà a partir de les 20 hores. “Paseando por marte” té lloc un dilluns al mes a l’Ateneu Candela. De vegades se solapa amb el recital de poesia del Coro Vell (com el d’ahir), que té lloc el primer dilluns de mes. A més, els Amics de les Arts celebra “El palmell al cor” (aquest gener serà el dissabte 20 de gener).
