Juan José Albericio, doctor en pedagogia
Va estar 12 anys al seminari i anava per a capellà, però mentre es formava en Magisteri. “Allà estudiava d’amagat a l’armari amb un flexo”, recorda i afegeix “em deien que perquè feia Magisteri si estava estudiant per a capellà”. Quan va decidir deixar-ho, va estar a la ràdio tres anys, activitat que ja havia fet quan estava al seminari.
L’emissora era de Tarazona i allà va conèixer a la que seria la seva dona, la María Asunción Chueca. Un dia, es van trobar que l’havien clausurat i va marxar a fer el servei militar. Mentre la feia, va estar a Saragossa fent ràdio i quan va acabar va aterrar a Terrassa. La seva dona feia de mestra a la ciutat i també estava a Ràdio Terrassa. Va començar a fer classes a alguns col·legis d’aquí fins que li va sortir l’oportunitat d’entrar a l’Escola Pia de Terrassa, a 1968.
L’any 1970 el van promocionar a director pedagògic, el primer seglar que accedia a aquest càrrec, i va introduir una sèrie d’innovacions educatives, inèdites en aquells temps, orientant-se en pedagogs de renom. “L’escola no s’ha d’organitzar en vagons, sinó com una cursa ciclista i que cadascú vagi al seu ritme”, diu.
L’any 1993 va anar a dirigir l’Escola Pia de nostra Senyora, a Barcelona, fins que es va jubilar, a 2007. També es va llicenciar en Filosofia i Lletres i es va doctorar en ciències de l’Educació.
Ha escrit moltes publicacions i articles durant la seva vida. La seva última obra, “¿Razonas, Dudas, Crees?”, l’ha publicat recentment en tres entregues, i hi reflexiona sobre el cristianisme.