Enric Mata, exdirector general de Caixa Terrassa
L’Oriol Badia es va incorporar com a conseller al Consell d’Administració de la Caixa de Terrassa, dins el grup de representants d’Entitats, l’any 1991 com a representant del Col·legi d’Advocats de Terrassa. Aportava una llarga trajectòria i experiència en entitats de caràcter social i cultural, Òmnium Cultural, Amics de les Arts, Universitat Internacional de Catalunya, Col·legi d’Advocats, Institució Cultural del CIC, també en l’àmbit professional com a advocat especialitzat en temes laborals i mercantils, i va ser conseller de Treball de la Generalitat en un dels governs de Jordi Pujol, en el període 1984-88.
Feia poc que s’havia aprovat una normativa nova que havia de regular els òrgans de govern de les Caixes, i fruit dels canvis que introduïen les noves lleis, finalitzava el seu mandat el president anterior Lluís Iribarren i el nou Consell d’Administració, l’any 1992 nomenava Oriol Badia president de la Caixa de Terrassa. L’acompanyaven en els primers llocs de responsabilitat del Consell d’Administració, com a vicepresidents 1r i 2n, Josep M. Dinarès i Pere Nueno (IESE). Ja com a president, l’Oriol va organitzar la transició i els canvis cap a la nova línia que establien les noves disposicions.
Oriol Badia, com a president, va mostrar sempre màxima atenció i clara prioritat als temes relacionats amb l’Obra Social. La seva presidència va estar sempre molt orientada a la consolidació, l’enfortiment i la potenciació de l’àmbit de l’Obra Social i Cultural, que era una de les línies distintives i destacades de l’actuació de Caixa Terrassa en relació amb les Obres Socials d’altres Caixes.
En la seva actuació al capdavant dels òrgans de govern, sempre posava l’èmfasi que es destinés el màxim percentatge possible dels resultats de cada exercici a nodrir els pressupostos de l’Obra Social. Així, la Caixa de Terrassa, que ocupava per dimensió el tercer lloc entre les vuit caixes comarcals catalanes per volum de dipòsits i inversions de balanç, en el període central de la presidència d’Oriol Badia, a tocar de l’any 2000, ja es va situar en el primer lloc en xifres de dotació acumulades per recursos destinats a l’Obra Social entre les referides Caixes.
Una de les àrees d’actuació que va potenciar Oriol Badia en la seva presidència va ser la de la formació de joves en l’àmbit de la direcció, administració i gestió empresarials. L’any 1993 va tenir lloc la primera graduació d’alumnes del Programa Bachelor que la Caixa de Terrassa va posar en marxa de forma innovadora en el camp de l’Obra Social de les Caixes, fruit del creixement d’aquesta nova línia en el camp de la formació de joves. També sota la presidència d’Oriol Badia l’any 1996 es va establir el Conveni d’adscripció de l’Escola de Negocis de la Caixa a la Universitat Politècnica de Catalunya, que donava nivell i categoria universitària als programes de formació en Gestió Empresarial de l’Obra Social. L’any següent, el 1997, tenia lloc la inauguració de les instal·lacions de l’Escola Universitària de Negocis de la Caixa, l’EUNCET, a l’espai que havia ocupat l’Alberg Infantil de la Caixa.
Una de les decisions més importants de la seva presidència va ser la de l’ampliació dels Tallers Protegits Amat Roumens, que fins aleshores donaven ocupació a unes 280 persones discapacitades. L’ampliació projectada va representar passar a unes noves instal·lacions industrials i de serveis d’un total de 14.000 m2, que van permetre augmentar l’ocupació fins a prop de 350 persones discapacitades en diferents àmbits de treball, com la producció industrial, el rentat de vehicles, serveis de jardineria i un important centre de dia per atendre persones discapacitades que requerien una atenció especial que els seus familiars, per diferents motius, no podien atendre.
Sota la seva presidència, i sempre dins del capítol Social i Cultural, es va desenvolupar una iniciativa singular en el món de les entitats financeres. Es va organitzar i posar en marxa un programa de formació d’escolars en matèria d’operatòria i pràctica financeres, i de relació de les economies individuals i domèstiques amb aquestes entitats. És a dir, es pretenia millorar la cultura financera dels escolars joves en el tema d’operacions de dipòsits, crèdits, inversions, serveis financers, etc. En aquest programa es van condicionar unes instal·lacions permanents en espais del Centre Cultural, per on passaven joves de les diferents escoles, que aprenien la pràctica de les operacions i el funcionament diari de les entitats financeres en la seva relació amb les famílies.
Una altra fita rellevant en la presidència d’Oriol Badia va ser el desenvolupament i culminació de la construcció dels darrers serveis centrals de la Caixa de Terrassa, que s’inauguraven a mitjan 2001, a punt d’arribar als 125 anys d’història de la Caixa. Era i és un edifici bell, àgil i singular, de l’arquitecte Jan Baca, amb una façana transparent, com una pell de vidre, amb una superfície construïda de 23.000 metres quadrats.
En aquelles dates, la Caixa que presidia l’Oriol, arribava a una dimensió de més d’un bilió de pessetes en la suma de dipòsits i inversions creditícies, i tenia una xarxa de més de 200 oficines.
Oriol Badia va deixar la seva empremta com a professional de prestigi, amb un compromís personal en l’actuació social, i va contribuir a posar en marxa noves iniciatives culturals i a potenciar en general la important Obra Social de Caixa de Terrassa. Era una persona que tenia un caràcter ferm que es manifestava sempre sota un somriure amable. De tracte natural i senzill, rigorós en la reflexió i en el treball, sempre dialogant i proper. Juntament amb la discreció, eren les notes que destacaven de la seva personalitat. En definitiva, un president de sòlides conviccions i, a més d’una gran persona, una bona persona.
