Els pisos perden grandària, els models familiars es diversifiquen i, en aquest context, Terrassa té un parc d’habitatges peculiar en què les grans llars que superen els 120 metres quadrats dupliquen els minipisos. Concretament, a la ciutat hi ha 10.575 habitatges de grans dimensions, amb una superfície útil més gran de 120 m², mentre que els pisos inferiors als 45 m² són 5.541. La xifra correspon a les darreres dades del cens de població i habitatges de l’Idescat.
Les llars s’encongeixen per adaptar-se a les noves realitats socials. Famílies monoparentals, “singles”, parelles sense fills són majoria entre el col·lectiu dels que cerquen habitatge a la ciutat. Pel que fa a les persones que ja disposen d’un pis o una casa, però, la majoria viuen en habitatges entre els 61 i els 90 m².
És la mida estàndard de les llars egarenques. A la ciutat hi ha en aquest moment 84.789 pisos i gairebé la meitat, 9.438, superen els 61 m² i tenen un màxim de 90 m2 de superfície.
La variable que fa referència al nombre d’habitacions per habitatge revela que una de cada dues llars a Terrassa –49.029– tenen entre 4 i 5 habitacions. A la ciutat hi ha més llars amb 8 habitacions – 926-, que amb una única habitació –897– i gairebé mig miler són unitats residencials amb 9 habitacions o més.
Una o dues persones residents
Els models convivencials varien i si, d’una banda, augmenten les persones que viuen soles –gent gran i “singles”–, de l’altra s’han incrementat les llars compartides per persones que no poden fer front a una propietat o a un lloguer en solitari.
La majoria de les llars egarenques estan ocupades actualment per una o dues persones. Són 45.222 dels 84.792 habitatges que hi ha a la ciutat. 24.723 són pisos amb dues persones i 20.499 són llars ocupades per un únic individu.
Terrassa és el primer municipi de la comarca del Vallès Occidental amb llars amb una sola persona i el tercer de Catalunya, després de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat. Pel que fa als habitatges de dues persones, Sabadell i Badalona passen per davant de Terrassa, que se situa com a cinquena ciutat catalana en llars ocupades per dos residents.
La majoria dels propietaris
Pel que fa al règim de tinença, la propietat és la fórmula majoritària a la ciutat, on el gruix dels residents ocupen un habitatge com a titulars. 60.654 llars del total de 84.792, tres de cada quatre, estan habitats pels seus propietaris.
Tot i el creixement exponencial de la demanda de lloguer, l’oferta es resisteix i de moment el parc d’habitatges comptabilitza 19.065 pisos i cases en règim d’arrendament. Són, de moment, una tercera part de les llars de propietat a la ciutat.
Pel que fa als habitatges principals de propietat, el parc majoritari és el dels pisos o cases de compra amb pagaments pendents –36.688–, és a dir, amb hipoteca per liquidar. Alguns menys -28.014- són llars comprades i pagades, amb propietaris lliures del deute immobiliari. Una minoria –3.781– ocupen un pis o casa en propietat fruit d’una herència o donació.
