Joan Roma i Cunill
Pels qui tenim alguna mascota a casa, o per totes aquelles persones que es dediquen a feines relacionades amb els animals, no cal donar explicacions sobre el grau d’astúcia i intel·ligència per buscar aliments o sortir-se amb la seva, quan pretenen dur a terme alguna acció, permesa o no.
Precisament aquestes accions, a la recerca de millors pastures, o d’anar a llocs no permesos, motiva multitud d’escapades de bestiar, en llocs especialment perillosos, per a conductors de tota mena de vehicles.
En amplis territoris del país tenim bestiar, en explotacions extensives. És a dir, a l’aire lliure, i no tancats en granges o locals especials. Vaques amb els seus vedells, cavalls i egües amb els seus poltres, xais i cabres, no sempre a l’aire lliure, però sí durant bona part del dia. Tot aquest bestiar queda tancat en finques, més o menys grans, protegides pel sistema, conegut per un “vailet elèctric”. Un simple fil, connectat a una bateria que va donant impulsos elèctrics, de manera que quan un animal el toca, s’emporta una petita descàrrega i el fa tornar enrere.
Han passat ja els temps en què “el vailet” era un dels fills del pagès, que pasturava el ramat, de primera hora del matí, a darrere hora del vespre. Tot es va innovant, i aquest és un bon sistema, com ja n’apareixen d’altres amb xip incorporat que permeten saber on està cada animal, de dia i de nit.
Un dels problemes que tenim, en multitud de carreteres de l’àmbit rural, és el gran nombre d’accidents, motivats per sortides d’animals d’aquests recintes tancats amb vailet, quan només hi ha un sol fil elèctric. En cas de trencar-se, per causes fortuïtes o perquè alguns caminants, no fan prou atenció i el trenquen, les conseqüències poden ser greus perquè els animals poden sortir, i anar d’un lloc a l’altre, pel bell mig de qualsevol de les carreteres. Un autèntic perill, que cada any, produeix accidents, més o menys greus.
Passa també que els vedells, amb la seva baixa estatura, poden passar per sota el fil, a la recerca de millors pastures, pocs metres més enllà. I fins i tot, les mares de qualsevol ramat, són capaces de fer autèntics exercicis per a arrossegar-se i evitar la descàrrega del vailet. En resum, que la millor manera, és protegir més el perímetre i fer impossible les sortides.
Són molts ja els pagesos i ramaders que van substituint el fil per una cinta que pot portar corrent elèctric. Molt més visible per als animals i les persones. El pròxim pas, hauria de ser doble cinta de tancament perimetral de totes les finques que donin a carreteres, sigui quina sigui, la seva categoria. Evitaríem maldecaps als propietaris, però sobretot seria un gran remei a les sortides de bestiar, i als accidents que provoquen.
Ara bé, no seria just fer-los pagar el cost d’una instal·lació com aquesta, per culpa de tenir una via circulatòria en els seus límits. Si es posa com obligació, s’ha de compensar el cost. Tots hi sortiríem guanyant, i és lògic es pagui entre tots. Parlem de milers de quilòmetres, a tot el país, però valdria la pena.
Tenir una doble protecció, amb cinta, amb uns bons pals de suport, de colors clars per a facilitar la visibilitat, aniria bé per a tothom. I sí, una primera inversió tindria els seus costos, però el sol fet d’evitar un bon nombre d’accidents, ja mereix aquesta destinació pressupostària. Obligació sí, però subvencionada.
