Roser Talló Alberich, psicòloga sanitària
Tenia mol clar que volia ser arquitecta i per aquest motiu va fer el Batxillerat Tecnològic. Però les assignatures que li tocaven li van costar i va determinar que no faria res relacionat amb aquest camp. Va començar estudis d’Administració i direcció d’Empreses, que tampoc li va fer el pes. Tanmateix, una assignatura d’aquesta carrera, Desenvolupament Personal, que diu que li va fer descobrir que el que realment l’atreia era la Psicologia.
Va dur a terme aquests estudis, que “li van encantar” i diu que “no m’ho havia plantejat mai i vaig descobrir que era una de les meves grans passions”. Havia format part d’un esplai que treballava amb la Fundació Busquets i mentre estudiava va poder aplicar-hi el seu aprenentatge.
Va treballar a la Creu Roja i també a una residència d’avis, en el vessant “social, de cuidar a les persones”, fins que va fer el salt a una clínica privada. Entremig, va continuar formant-se amb algun màster. S’ha especialitzat “en un sector entre els 18 i els 35 o 37 anys”, persones en una franja d’edat que “queda desatesa”.
El seu objectiu és “crear el meu propi centre de psicologia” a la ciutat, si pot a principis d’aquest any, i no només fer sessions individuals, sinó també en grup. “Els tallers en grup, en alguns temes, són iguals o més efectius” que les teràpies individuals, sosté.
Creu que ara “la gent està més trista” i en la franja d’edats en què està especialitzada ve “de la frustració per ser una generació que no millora la qualitat de vida respecte als seus pares”.