Joan Carles Folia, Coach Advance Life
La majoria de les persones que venen a la meva consulta acostumen a presentar-me situacions que en un primer moment descansen en la decepció, desmotivació i fins i tot en la desesperació.
De fet, és força normal que en el decurs de les nostres vides tots i totes, en algun moment o altre, estiguem immersos en aquestes emocions que poden semblar vinculades a la tristesa i la negativitat i després del procés necessari perquè siguin viscudes, acceptades i incorporades al nostre caminar per la vida es converteixen en sentiments extraordinaris per adonar-nos que malgrat que la vida de vegades ens porta sotragades, totes elles mereixen un reconeixement d’episodis necessaris per ajudar-nos a ser millors, més competents i il·lusionar-nos per allò que vivim i que resta per venir.
Sé que arribar a entendre que les males experiències tot i ser doloroses sumen al saldo positiu de les nostres vides no és gens fàcil, però també sé que una vegada traspassades i racionalitzades es converteixen en palanques per assolir nous objectius inimaginables, allunyant-nos de les càrregues i les males energies que ens acompanyaven fins aquest moment de renaixença. Tornar a ser el mateix de sempre, després de períodes convulsos d’influències i entorns negatius i dolents.
Des de petit he sentit l’expressió que encapçala el meu article d’avui, la meva àvia ja la deia i a més amb el convenciment i la determinació que es necessiten per convèncer a qualsevol d’aquesta inqüestionable realitat.
Tancar una porta gairebé sempre porta neguit, incertesa i fins i tot pors i angoixes, però hem de ser valents, de vegades necessitem ajuda, per saber tancar la porta del tot i no pensar-hi mai més en quelcom que ens ha volgut destrossar la vida i que ha de ser el nostre punt d’arrencada cap a la recerca de les finestres. La mirada enfocada en la nova llum, les noves oportunitats i les noves possibilitats d’aprofitar l’impuls i la força de la batzegada per generar la fortalesa en una direcció que ens apropi a la sortida del remolí, a la nova circumstància que ens farà feliços. Com sempre dic, canviar és canviar i no pas anar a pitjor i com gairebé sempre comprovo, el canvi ens porta a una millor situació que ens allunya d’entorns contaminats que hem de defugir per a la resta de les nostres vides.
De totes maneres deixeu-me que us digui que aquesta expressió que treballem avui necessita una actitud excelsa per assolir allò que només amb la literatura de la frase seria difícil d’aconseguir. Quan es tanca una porta i després de saber-la absolutament tancada només ens hem de focalitzar en la feina de trobar les finestres.
Siguin una, dues o tres o tantes com oportunitats ens ofereixi el món. De vegades ens pensem que allò que tenim és el millor que ens pot passar i canviades algunes inèrcies ens adonem que eren més una trava que una ajuda i que el nou panorama és molt més alegre, emocionant i brutalment encisador. Les pèrdues semblen colpidores i el que han de ser són motivadores per investigar nous horitzons que potser mai hauríem descobert si no hagués estat pel canvi que s’ha produït.
Deixeu que la vida us tanqui portes, encara diria més; tanqueu aquelles portes que fan de les vostres vides una presó emocional, un engany sentimental o bé un teatre desinteressat. Deixeu que la vida s’expressi amb tota la seva dimensió i veureu com tot i que la felicitat absoluta no es troba a l’abast de ningú, recuperar la potència que tots portem a dins us farà extraordinàriament imparables.
Feu-me cas, tanqueu bé les portes que grinyolen i trobeu les finestres que us alliberin.
