Hem tancat un 2023 intens, apassionant per a una ciutat, Terrassa, que encara el futur amb esperit de superació. En àmbits com l’econòmic, el social, en la cultura i també en l’esport, la ciutat s’ha projectat a escala nacional i internacional. Ho ha fet de la mà d’alguns terrassencs que han destacat aquest 2023 per la seva excel·lència, pel seu compromís i lideratge. Diari de Terrassa vol reconèixer la contribució d’aquestes 24 persones a millorar la ciutat, a consolidar el seu prestigi i enfortir l’orgull de pertinença. Aquestes són les figures que homenatgem ara que 2024 tot just comença.
Fotos: Nebridi Aróztegui i Alberto Tallón
Textos: Javier Llamas, Laura Hernández, Laura Massallé, Ander Zurimendi i Jordi Guillem
Dani Jorquera, gerent de Prodis
És l’ànima del projecte del Vapor Cortès
És un dels puntals de la fundació Prodis, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral, i la persona que ha de fer que els números del nou projecte de l’entitat -4 milions d’euros- quadrin. Prodis afronta la fita d’estrenar nova seu al Vapor Cortès, a una nau que centralitzarà els serveis de l’entitat sense afany de lucre i que obrirà espais a la ciutat, amb restauració, comerç i un cafè-teatre. Jorquera és avui la cara visible d’un repte, majúscul, que de la seva mà i la del seu equip ha agafat velocitat de creuer.
Aurora Torrents, degana de la facultat d’Òptica i Optometria
La degana de la FOOT vol projectar-la a Europa
Aurora Torrents és molt més que la degana de la FOOT. Professora titular de la facultat de la UPC, destaca com a investigadora, i ha centrat la seva activitat de recerca en els camps de la psicologia, la qualitat òptica i la visió, especialment la del color i la baixa visió, així com en salut visual dels conductors. Un dels seus objectius com a degana és projectar científicament la FOOT i assolir que sigui la primera escola d’Estat en aconseguir el diploma europeu en optometria que atorga el Consell Europeu d’Optometria i Òptica (ECOO).
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Ha consolidat l’alcaldia i la marca TxT
Jordi Ballart guanyava el 28 de maig les municipals a Terrassa amb 11 regidors, un més que fa quatre anys, i revalidava l’alcaldia. El candidat consolidava d’aquesta manera el lideratge de la ciutat i del seu projecte polític, Tot per Terrassa, una formació municipalista que ha desplaçat el PSC del poder, després de més de quaranta anys governant la ciutat. Ballart ha fet un pas endavant aquest mandat, tancant un govern tripartit amb dues formacions independentistes –ERC i Junts per Terrassa– i configurant un equip novell, però de perfil professional.
Aleix Pons, president de l’Arxiu Tobella
Activista cultural, presideix la fundació de l’Arxiu Tobella
Aquest incansable activista cultural forma part de la galeria dels imprescindibles. Aleix Pons, enginyer químic, presideix la fundació que gestiona l’Arxiu Tobella, entitat que custodia un monumental fons documental sobre la ciutat i que enguany ha emprès un nou rumb amb l’acabament del gruix de les obres de rehabilitació de la seva seu. Aquesta, situada a la placeta de Saragossa, ocupa una joia arquitectònica del Modernisme. L’edifici, l’antic magatzem Joaquim Alegre, va ser construït l’any 1904. L’arxiu hi és des del 1978. L’any 2018 va començar-hi les obres de renovació.
Carmen Oriol, degana del Col·legi d’Advocats
Ha substituït Ignasi Puig al capdavant de l’entitat
Va agafar el relleu d’Ignasi Puig i a primers d’any es va convertir en la degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, que agrupa 800 lletrats. Carmen Oriol Fita ja tenia experiència a la junta de la institució, on era la diputada segona. El passat 11 de desembre, Oriol va signar un conveni de col·laboració amb els síndics de greuges de Terrassa, Rubí i Sant Cugat per difondre els drets humans entre els alumnes de primària i d’instituts. Dies enrere, la degana va recollir el premi a l’associacionisme empresarial atorgat per Pimec al col·legi.
Salvador Cardús, sociòleg
La cultura popular l’ha premiat per les seves aportacions
A la solidesa intel·lectual com a sociòleg i opinador que marca bona part de la seva trajectòria, Salvador Cardús afegeix una contribució acadèmica envers l’associacionisme cultural català que li ha valgut un guardó aquest 2023. La junta directiva de l’ENS, confederació formada per una trentena de federacions de cultura popular, va decidir concedir-li el VI Premi Antoni Carné a la Persona. Els motius: les seves nombroses reflexions sobre les pràctiques associatives i la seva aportació a la renovació del discurs associatiu. Per al sociòleg egarenc, col·laborador del Diari de Terrassa, “l’associacionisme cultural té un paper molt rellevant en les formes de cohesió social d’una societat”. Catalunya, destaca, gaudeix d’un nivell d’associacionisme “brutal”, amb més de 4.000 organitzacions de cultura popular, un miler de corals que mouen unes 40.000 persones o un centenar d’aules universitàries de gent gran. Cardús contradiu aquells que consideren tancada, “només per als de sempre” la cultura tradicional i popular. Al contrari, en aquest moviment és on resulta més fàcil ”incorporar els nous catalans, els que van arribant”. Es va veure ja fa molts anys a Terrassa amb els castells, però també s’ha comprovat en els esbarts dansaires o altres entitats.
Lluís Rambla, arquitecte i membre del GAT
És un dels activistes que van salvar el MNACTEC
L’arquitecte formava part del Grup d’Arquitectes de Terrassa (GAT), integrat per a joves professionals i estudiants d’arquitectura, que els anys 70 va impulsar la campanya ciutadana que va frustrar l’enderroc del Vapor Aymerich i Amat (avui MNACTEC), a la rambla d’Ègara. Aquella mobilització, que va tenir ressò nacional, va ser clau per a la conservació d’una de les joies del modernisme industrial egarenc i català. El novembre, un acte commemoratiu va reconèixer el paper de les persones i entitats que van salvar l’edifici.
Francesc Mauri, meteoròleg
El científic compromés amb la transició verda
És el meteoròleg de TV3, resideix a Terrassa i s’ha convertit en referent de la difusió i la conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic. Francesc Mauri és un “home del temps” popular i, des de 2013, condueix el pòdcast MeteoMauri a Catalunya Ràdio, des d’on difon informació sobre l’emergència climàtica i la sostenibilitat. La seva capacitat de comunicació i el seu discurs directe, clar i televisiu, són el millor vehicle per a un missatge, el seu, que guanya més audiència en temps de sequera com l’actual. L’augment de la temperatura i la manca de pluja porten, diu, “cap a un marc de problemes en el sector agroalimentari, a primera línia de costa i als boscos, que en poques dècades no seran els que coneixem. Tot això és una crisi de primeríssima divisió per les generacions futures”. El meteoròleg està convençut que, avui, “la transició cap a les renovables és una oportunitat històrica”. Recentment, Mauri ha cofundat la plataforma Oikia, que ha engegat una campanya de pressió perquè s’acceleri la transició verda. “No és una qüestió d’ideologies”, no es cansa de dir. Des d’aquesta atalaia, l’home del temps de TV3 formula idees de gran abast, com la proposta per a un aeroport el Prat més sostenible, i també de caràcter local, apostant per la recollida de residus porta a porta, com a fórmula per estalviar emissions i reciclar més.
Juanjo León, president de l’Associació Vegana de Catalunya
Organitza el festival vegà més gran d’Europa
És el cofundador, amb Anna Garcia, del Vegan Fest Catalunya, un festival que transforma cada any el parc de Vallparadís en l’epicentre del moviment vegà a escala nacional i internacional. En només quatre edicions, han aconseguit organitzar a la ciutat el més gran festival vegà a l’aire lliure d’Europa. El Vegan Fest, que ja té segell terrassenc, desplaça cada edició a Terrassa xefs internacionals, influencers, empreses i activistes veggies. Fins i tot un premi Nobel. León acomiada cada any l’edició amb promeses de superació.
Txell Miras, dissenyadora
Una col·lecció contra un entorn hostil
Ja no necessita demostrar pràcticament res, però dóna passes que fan créixer encara més el seu prestigi. El maig passat, la dissenyadora Txell Miras va presentar la seva col·lecció “Distòpia”, a la 080 Barcelona Fashion. Només mostrava peces exteriors d’abrigar per cobrir el cos nu, una aposta simbòlica en un context de canvi climàtic i variacions meteorològiques cada cop més extremes. La roba esdevé una protecció vers un entorn hostil, amb abrics amb teixits de llana gruixuda que semblen mantes. Miras també proposa el concepte de reutilització vers la separació estanca de les temporades.
Anna Bertran, presidenta de Creu Roja Terrassa
Afronta amb determinació el lideratge de la institució
Voluntària de l’assemblea local de Creu Roja des de fa més de dues dècades, Anna Bertran ha assumit la presidència de l’entitat a Terrassa amb el repte de fer aterrar a la ciutat els eixos estratègics de Creu Roja 2023-2027, que posen l’accent en la transformació, el talent i la transparència aplicats en l’atenció a les persones en situació de més vulnerabilitat. Bertran té al davant la tasca de consolidar i promocionar l’assemblea més activa de Catalunya i, també, una de les més compromeses amb la seva ciutat. “Tinc la sort de disposar d’un equip molt potent”, deia només prendre possessió del càrrec, el mes de setembre. Entre els companys, Marià Gàllego, president sortint, que continua aportant “la seva expertesa i serenitat” com a vicepresident de la institució.
Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa
Ha revalidat la presidència amb solvència
Ramon Talamàs ha tornat a ser escollit enguany president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa per segon mandat consecutiu. La Teva Cambra, el grup d’empreses que liderava, es va imposar en les eleccions de sufragi dels electors, aconseguint 31 de les 35 vocalies en joc. A més, més tard va ampliar encara més els seus suports després de l’assignació de les cinc cadires reservades per a les empreses de major aportació voluntària, i que els cinc candidats proposats per la Cecot –que ja havia expressat la seva voluntat de fer costat a Talamàs– fossin els més votats en l’elecció de les cinc vocalies a proposta de les organitzacions empresarials. El 2 de novembre va ser escollit nou president de l’entitat amb 40 vots favorables dels 43 membres del ple presents a la sessió.
Clara Llanas, CEO i copropietària de MindTraveler BCN
El repte d’emprendre, adaptant-se a les tendències digitals
El seu soci, Oriol Roca, va començar a vendre cordons d’ulleres per Instagram i d’aquí va néixer la terrassenca MindTraveler BCN, que avui té 126.000 seguidors a la xarxa. Dels cordons van passar a les joies i ara se centren sobretot en la roba. El 40% de les seves vendes són internacionals. Venen a través d’una web pròpia i són presents en botigues multimarca a Terrassa, Menorca, Itàlia, les Illes Canàries i Portugal. Estan creant una nova pàgina web en paral·lel a l’actual per a aquestes tendes físiques i recentment han implementat un programari de gestió de magatzems que els permet augmentar en eficiència i productivitat. Enguany han estat premiats amb el Reconeixement Cecot a la transformació digital en el sector comerç.
Mireia Cazador, advocada a Folgarolas Textil i membre de Cambra de Terrassa
L’aposta per la relocalització de la producció a la ciutat
Cazador és una de les principals cares visibles de Folgarolas Tèxtil, empresa que es dedica a la fabricació de teixit a la plana per al sector de la moda i que enguany ha invertit dos milions d’euros per ampliar les seves instal·lacions i relocalitzar la seva producció a Terrassa. Aquest 2023, Cazador ha entrat també a formar part del nou comitè executiu de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa com a vocal responsable d’indústria, logística i internacionalització. Com a membre del departament jurídic i responsable de recursos humans de Folgarolas, Cazador defensa la necessitat d’avançar en nous plans de formació per aconseguir relleu generacional en el tèxtil i també la necessitat de donar suport al retorn de les activitats deslocalitzades i la reindustrialització.
Ramon Comellas, fundador i copresident del grup Circutor
Un empresari referent i compromès
Es va formar com a enginyer tècnic industrial i el 1973 va fundar Circutor juntament amb Ramon Pons i Francesc López –aquest últim abandonaria la societat pocs anys després. El grup, el 100% de l’accionariat del qual va quedar l’any 2022 a mans de la família Comellas i del qual Ramon Comellas encara és president, s’ha convertit en un referent del mercat en solucions per a l’eficiència energètica. El 2023 va celebrar el 50è aniversari i Ramon Comellas també ha ideat el projecte de creació d’una fundació que durà el seu nom i que tindrà l’objectiu de fer arribar l’electricitat en punts del tercer món i ajudar les famílies a poder disposar de petites cuines elèctriques i deixar enrere formes no netes per cuinar.
Francesc Roca, president de l’Institut Industrial-Gremi Tèxtil
Al capdavant d’un sector que perdura
Roca és gerent de Tints i Acabats Finish SA i presideix des de mitjan 2021 l’Institut Industrial de Terrassa – Gremi Tèxtil, que enguany ha celebrat el seu 150è aniversari donant valor a la contribució del sector al desenvolupament social i econòmic de la ciutat, reivindicant el seu passat, el paper actiu de les indústries en el present a través de noves generacions i la seva reinvenció, apostant, entre d’altres pels teixits tècnics i l’economia circular, i la projecció com a sector de futur amb l’arribada de tecnologies disruptives. El 2023, el gremi ha reforçat la seva relació amb la Confederación de la Industria Textil Texfor amb un conveni que estableix que totes les empreses sòcies de l’institut passaven a ser membres de la patronal.
Emma Arquillué, actriu i directora
Reflexiona sobre l’ego a les xarxes socials
No sé sap si el cognom és una ajuda o una motxilla feixuga. I és que Emma Arquillué és filla del seu pare (Pere), formant així part d’una nissaga familiar que difícil d’amagar quan se sent el cognom. Així i tot, Emma ha fet el seu camí des dels estudis a l’Institut del Teatre. Enguany ha reposat l’adaptació de “Romeu i Julieta” (de 2022), al Teatre Poliorama, en la que hi participava com a actriu protagonista. Però també ha treballat el seu vessant dramatúrgic, dirigint l’obra “A fuego”, a La Gleva de Barcelona. Ho ha fet amb la companyia La bella Otero, que forma juntament amb la seva parella sentimental, Pablo Macho. S’espera un camí d’obres reflexives sobre el nostre -convuls i accelerat- temps que ens ha tocat viure. De fet, “A fuego” especulava sobre l’impacte de les xarxes socials en la nostra identitat.
Josep Maria Farràs. trompetista i propietari de Casa Farràs
Ha regentat durant dècades l’emblemàtic negoci familiar
Quan Josep Maria Farràs va nàixer, l’any 1942, la botiga ja existia. I és que Casa Farràs l’havia muntat el seu pare l’any 1916. Però Casa Farràs, especialitzada en instruments musicals, ha tancat definitivament la persiana la tardor d’aquest 2023. El motiu no és pas un altre que el canvi en les pautes de consum. “Avui en dia, aquest tipus d’instruments musicals es compren majoritàriament per internet”, reconeix el mateix Farràs. Un lament compartit per moltes més botigues. En tot cas, Josep Maria Farràs ha aguantat durant dècades al timó de la botiga. I en aquestes hores en les quals ha acabat per tancar, s’alça sense dubte com un Personatge de l’Any 2023.
Jordi Paüls, galerista
Mantenir una galeria independent, mes a mes
La xarxa d’espais expositius terrassencs no viu els seus millors dies. Tanmateix, no només hi ha algú que resisteix, sinó que s’atreveix a obrir un espai nou de trinca. Es tracta de Jordi Paüls, qui l’any 2022 va obrir la Sala Paüls. I sense dubte, aquest any 2023 ha estat el de la consolidació de l’espai, amb una programació que rota mensualment i què ha portat tant a talents emergents com als artistes consolidats de la ciutat. La Sala Paüls és un espai de dimensions petites i molt acollidor. Convé visitar-lo el primer divendres de mes (que sempre és el dia de la inauguració mensual), i així compartir una estona amb altres aficionats. O assistir a les tertúlies artístiques que ha inaugurat al Bar Culla, que el converteixen en un Personatge de l’Any.
Carla Miralda, cantant
Per arribar tant lluny a “Eufòria” (TV3)
Carla Miralda va nàixer l’any 1999 a Terrassa i va estudiar a l’Escola Pia fins a 2n de Batxillerat. També va rebre les primeres classes de cant a l’Escola de Música de l’Escola Pia de Terrassa. Miralda també s’ha format artísticament a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, si bé els seus estudis reglats són d’Educació Infantil. Tanmateix, enguany ha decidit plegar de la seva feina com a professora per dedicar-se en exclusiva al cant. I és que estem parlant de la Carla Miralda finalista del programa Eufòria, què aquest 2023 ha saltat a la fama de bona part de Catalunya. I és que el talent show de TV3 ha tingut audiències que, en algunes vetllades, han fregat el milió d’espectadors. Miralda té ara al davant el repte de gestionar aquesta fama sobrevinguda (per a la qual ja ha mostrat la seva maduresa), així com encetar el seu camí professional com a compositora i cantant. Aquesta mateixa Festa Major passada va fer el seu primer gran concert a Terrassa, demostrant que podria tramar un “bolo” sense tenir repertori propi ni una banda de músics consolidada. Tot un Personatge de l’Any.
Natalia Escot, futbolista del Levante-Las Planas
La jugadora de Torre-sana està trobant el seu lloc a la lliga femenina
Amb 17 anys acabats de fer, la migcampista del FC Levante Las Planas Natalia Escot Borrego està vivint la seva segona temporada a la Liga F, la màxima categoria del futbol femení espanyol. Amb el conjunt de Sant Joan Despí ha tancat l’any en una remarcable vuitena posició. Nascuda l’11 de novembre del 2006 al barri de Torre-sana, Escot ja ha debutat amb la selecció espanyola sub-17. Va començar a jugar amb 7 anys. Es va iniciar en els equips formatius del Manu Lanzarote. L’Espanyol la va captar ben aviat pel seu planter. Hi va jugar tres anys i va assolir diversos títols. Després de passar pel Sant Gabriel va arribar al Levante Las Planas. Va debutar la temporada passada i de mica en mica es va fent un espai a la primera plantilla. Aquest any s’ha proclamat subcampiona d’Espanya sub-17 amb Catalunya.
Oriol Antolí, ultrafondista
El terrassenc va acabar en el “top ten” mundial
El corredor terrassenc d’ultrafons Oriol Antolí va assolir a finals d’octubre una autèntica proesa en la seva primera participació en el Mundial de les Backyard Ultra, les proves de resistència més extremes que se celebren per tot el planeta. En la seva participació en la Big Dogs Backyard Ultra de Bell Buckle (Tennessee), va aconseguir ser entre els deu millors dels 75 corredors de tot el món. Antolí va completar 89 voltes al circuit de 6,7 quilòmetres, totalitzant un temps de 79 hores, 56 minuts i 19 segons, o cosa que és el mateix, tres dies i 17 hores.
Ot Dalmau, campió del món de patinatge
Ha estat cinc vegades campió del món
Va començar al CN Terrassa i s’ha convertit en un dels millors patinadors del món. Amb només 21 anys, el terrassenc Ot Dalmau acumula cinc podis mundials. Al Campionat del Món celebrat el mes d’octubre a Colòmbia, el patinador terrassenc es va proclamar campió del Món en la modalitat de quartets com a integrant del Cunit Artístic Skating. Va acompanyar aquest èxit amb una medalla de plata en el grup de xou petits, també amb el conjunt de Cunit. Tot i la seva edat, pensa ja en la retirada. Estudia biologia marina. Vol fer el màster a Hawaii o Califòrnia, que és on es destinen més recursos a la investigació.
Xavi Adell, president de la Federació Catalana d’Hockey
2023 ha estat l’any de la celebració del centenari
L’exàrbitre internacional de hockey Xavi Adell va accedir fa sis anys a la presidència de la Federació Catalana de Hockey en substitució de Narcís Carrió. L’any 2021 va iniciar el seu segon mandat al capdavant del hockey català. La seva figura ha generat i encara genera una unanimitat absoluta en el món del hockey català. Va arribar al càrrec com un home de consens. I mai no ha deixat de ser-ho. Exerceix la presidència des de la més absoluta passió per l’esport de l’stick. És estrany no veure’l en algun moment del cap de setmana a les graderies d’algun dels camps de hockey del país, sigui gran, mitjà o petit. Aquest 2023 que ja acabat ha estat un any molt especial per a ell i per a la Federació. Durant tot l’any, s’ha celebrat el centenari de la Federació amb un seguit d’actes, xerrades, exposicions i partits internacionals. L’any passat, el protagonisme per al hockey el va ocupar la Copa del Món femenina celebrada a Terrassa, en la qual Adell va prendre part com a actor protagonista. En els dos anys que li queden de mandat, Xavi Adell té encara molts reptes pendents. El principal és la modernització del funcionament de la federació. També l’expansió territorial d’un esport que està arrelat fonamentalment a Terrassa i Barcelona. De fet, no és gens casual que el màxim responsable del hockey català sigui terrassenc.
