Les sales de cinema són aquells temples que deixen empremta en la nostra infantesa, aquells espais que durem sempre associats a un espai concret i a un temps concret. Potser per això, o especialment per això, o sobretot per això, ens fa tan mal de veure com allí on vam passar tantes tardes i nits de felicitat en la negror de les projeccions, ara hi ha una macrobotiga de roba d’aquelles que tenen tot el dia posat el fil musical. És el cas del Cinema Rambla, que ens mostra el seu rètol encara a la façana. I en passar-hi pel davant sentim la mateixa melangia que sentia Salvatore Di Vita quan tornava al poblet sicilià de Giancaldo al “Cinema Paradiso” de Tornatore i s’adonava que el seu cinema de petit ja no era un cinema.
Hi havia també el Recreo, al carrer d’Iscle Soler, del qual avui no en queda cap mena de rastre. Mort també. Oblidat. Sepultat per la memòria. Més fortuna han tingut el Principal, que ha recuperat la seva funció original de teatre, i l’Alegria, on avui s’hi practica esport.
De totes aquestes sales se’n conserva només el Cinema Catalunya del carrer de Sant Pere, actualment de titularitat municipal, una circumstància que el va salvar d’un oblit segur. Un més. Continua, per fortuna, amb les seves projeccions.
Exposició permanent
És precisament el vestíbul de la sala gran del Catalunya on es pot veure aquestes festes una exposició cedida per l’Arxiu Tobella. La mostra compta amb un plafó divulgatiu on es poden resseguir fins a una vintena d’antigues sales de cinema que un dia van existir a la ciutat, a banda de diverses fotografies històriques de tots els espais. La mostra, que serà permanent, data de l’any 2019 i es va elaborar amb motiu de la Fira Modernista.
Entre les joies que s’hi poden veure destaca una instantània del primer cinema que hi va haver a Terrassa. Una altra mostrar com era el Catalunya en els seus inicis, l’any 1916. Si parem atenció hi veurem un piano. I és que en aquella època, els films, encara muts, s’acompanyaven de música en directe. El 28 de març del 1916, fa més de 107 anys, al número 9 del carrer de Sant Pere s’hi va inaugurar el Salón Cataluña. Hi cabien 1.250 espectadors i l’entrada més cara valia 1 pesseta.
