Aurelio Rodríguez, president de l’associació Océanos de Vida Libre
Va estudiar biologia i es va especialitzar en zoologia, ja que, des de petit, li encantaven els animals, sobretot els animals marins i, encara més en concret, en els cetacis. La il·lusió de la seva vida era convertir-se en ensinistrador de dofins i treballar en un parc marí. Però va estar dos estius en un de Cancun per aprendre aquesta professió i allà va veure que “aquell no era el meu camí” i va tenir clar que són animals que “no han nascut per estar en captiveri i han d’estar lliures” i es va proposar lluitar per aquests objectius.
Professionalment, es dedica a la docència i va ser professor de biologia, geologia i química i física a l’ESO i ara ho fa, però, a la Formació Professional. Passada la pandèmia, va decidir crear una associació, Océanos de vida libre, per educar i conscienciar a la gent sobre la realitat que representa anar a un espectacle de dofins i la vida tan pobre que tenen pel fet d’estar tancats. Fan xerrades de conscienciació i també activisme, protestant davant d’empreses on encara hi ha espectacles d’aquesta classe.
“Estic centrat en els cetacis, perquè són els que més m’agraden, però ho puc estendre en qualsevol animal del zoològic, perquè qualsevol animal que estigui tancat, es trastoca psicològicament i qui som nosaltres per tenir-los tancats?”. Li sembla bé que es facin estudis de genètica, si bé recorda que “per fer-ho no cal tenir-los tancats”.
Una de les seves grans aficions és el teatre i des de petit n’ha fet. Durant molts anys va estar vinculat a PAM Teatre, a la Sala Crespi i ara “soc una mica “freelance” i ara faig teatre a on em truquen” si li va bé. També fa el paper de l’arquitecte Lluís Muncunill durant la Fira Modernista. El primer any va fer de pregoner, però des de la segona edició fa aquesta representació. Del teatre li agrada, especialment, “fer un personatge que no ets tu”.
