Maria Torres Melgares, saxofonista
El seu avi matern era saxofonista i tocava a casa i al seu poble, Bacares també ho va fer amb la banda. Era el seu referent i d’escoltar-lo, la música cada vegada li va anar agradant més i va demanar als seus pares que l’apuntessin per formar-se en aquest camp. I com era d’esperar, va triar el saxofon.
És un instrument de vent que “és més fàcil fer-lo sonar al principi que altres, però que soni bonic és difícil”, comenta. Després d’estudiar al Conservatori de Terrassa, va passar pel del Liceu i després va començar un màster a la Universitat de Michigan i ara fa el doctorat a la de Iowa.
Està sent una experiència molt gran i diu que “allà hi ha moltes més possibilitats”. Li queda un any i mig als Estats Units i la seva intenció és tornar a casa, però “també estic oberta a qualsevol possibilitat que vingui, i estic a l’edat de viatjar i de veure món”.
Li agradaria ser professora de saxòfon, a escala universitària, i compaginar-ho amb la interpretació. Li agrada molt la música de cambra, amb grups reduïts, però també fer-ho en una banda. No ha compost mai, fora d’algun exercici de la universitat, si bé ara està immersa en un projecte en aquest sentit. Està interessada en altres instruments i ha tocat el clarinet i afirma que “el que m’encanta és la música i amb un altre instrument també hi hauria arribat”.
Forma part d’un duet que es diu Fließen, amb el pianista Xavier Ricarte. El passat juliol van gravar un CD, un mix de música clàssica i contemporània, que espera que es pugui publicar aquest any.
