Antonio Machado
45 anys després, els descendents de la dictadura franquista, organitzats al Partit Popular (PP), encara no han après a comportar-se com a representants legítims del poble.
Que tinguin aquesta actitud obscena, irrespectuosa, de pinxo, agressiva i provocadora des d’un càrrec públic diu molt poc dels qui voten els espanyols.
Que aquesta dreta facciosa, en el seu afany de ser més papista que Vox (partit feixista) en les seves anàlisis carregades d’odi, amb conceptes excloents i antidemocràtics dels representants d’altres territoris que ells volen que sigui també Espanya, diu molt poc del seu tarannà tolerant. Com poden esperar que hi hagi un només ciutadà de l’actual Espanya que accepti ser espanyol quan cada dia l’insulten amb mentides i el menyspreen?
El 23 de juliol va haver-hi eleccions legislatives a Espanya. Els resultats d’Euskadi van ser PSE 25,40%, PNB 24,13% i BILDU 24,03%, els tres grups sumen el 73,56%. El PP només va aconseguir l’11,61%. En el conjunt de l’Estat espanyol, la coalició de govern va aconseguir el 51,06%. En aquestes condicions han de governar per majories, aquesta és la base de la democràcia. Si els resultats electorals diuen això, ningú ha d’intercedir per altres mitjans contra la voluntat majoritària del poble, i si ho fa, estarà incorrent en un greu error que només serveix per alimentar l’odi dins del marc col·lectiu com a poble.
EH-Bildu no és ETA. Deixin de manipular una organització que va desaparèixer el 20 d’octubre del 2011, fa 12 anys. Ja n’hi ha prou d’apuntar i disparar contra un partit legal que la seva única diferència amb els espanyolistes és que actuen democràticament per un estat propi. Si EH-Bildu hagués comès algun delicte en la seva trajectòria, la justícia hauria actuat. La vergonya és que hi hagi mitjans de comunicació, inclosa la TVE, que tinguin tertulians que utilitzin aquests mateixos arguments amb ETA de fons.
Junts per Catalunya és un altre partit legal amb una representació parlamentària a totes les institucions de l’Estat espanyol i la Unió Europea. El colpista “Puigdemont” és un diputat del Parlament Europeu votat per espanyols i protegit per les lleis europees. Negociar uns acords d’estabilitat des del govern central sense cometre cap anticonstitucionalitat és totalment democràtic. La lectura sobre el concepte “amnistia” que es fa des de les files dels feixistes i del PP és una basta manipulació després d’haver passat pel judici del 23F, o els defraudadors d’Hisenda que van rebre la mesura de gràcia del ministre Montoro del govern de M. Rajoy que va beneficiar 30.000 defraudadors, dels quals va haver-hi diversos alts càrrecs del PP.
Cada dia és més urgent posar les línies vermelles que porten a aquestes tribulacions malintencionades, però que l’opinió pública fa seva en massa ocasions. Avui sense anar més lluny han tornat al carrer a Pamplona amb els mateixos arguments aquí esmentats. Igual que van fer fa dos mesos, el 3 de novembre van iniciar concentracions diàries enfront de la seu de Ferraz del PSOE. 34 dies després van desaparèixer les mobilitzacions que van estar alimentades permanentment per Vox i altres grups feixistes de l’avantguarda agitadora de l’extrema dreta.
Som la conseqüència d’una transició política fallida, en què els fills dels feixistes segueixen ostentant el poder econòmic, però tenen problemes per tenir el govern i això els “fot” immensament. Aquesta actitud porta al fet que el valor de la nostra democràcia estigui per sota dels països avançats d’Europa. La dreta espanyola no serveix per abanderar una oposició de dretes democràticament parlant. Si no manen ells, “trenquen la baralla”. Continuen amb la mentalitat dels seus avantpassats, aquells de la camisa blava cantant el “cara al sol”.
El fenomen Vox apuntala encara més a aquests incompetents que no tenen programa, només saben robar i robar. Per això, estan tan nerviosos. Les seves fonts de riquesa s’han reduït dràsticament. Espanya té un problema i no és precisament Euskadi o Catalunya, són ells mateixos i els ignorants que els voten, però les dades de l’Espanya buida i els feus territorials no són suficients. Per això segueixen sembrant odi a Euskal Herria i a Catalunya. Els ve d’un 2% de vots.
Però el resultat ja no els afavorirà, pot ser que el 2027 acabin tenint la possibilitat de governar, després que aconsegueixin que els arguments del PP i Vox es converteixin en una pandèmia nacional, però serà a costa de la mateixa democràcia. Només Vox els podrà donar la majoria, i seran ells els que imposin el seu programa de pèrdua de drets, de protecció als col·lectius vulnerables, i d’il·legalització de partits nacionalistes i darrere vindran la resta de l’esquerra, com està fent en les comunitats on governin junts. Vox no ha vingut a riure’ls la gràcia, ha vingut a destruir l’actual marc democràtic i social que ens hem dotat, i en aquesta labor el PP acabarà sent el servent del feixisme puixant europeu, com l’està sent ja la dreta europea al parlament de Brussel·les, com es va veure amb la intervenció del portaveu del PP Europeu Manfred Weber davant de Pedro Sánchez.
En aquest marc de conflicte parlamentari, el silenci del cap de l’Estat diu molt de quina és la seva posició. Ara més que mai es fa necessari un front antifeixista a Espanya i a Europa, però no es veuen les ganes de fer-ho a l’esquerra espanyola. El cicle que es va iniciar el 28 d’abril del 2019 amb la presència de Vox i 24 escons, quatre anys després va tenir 72 diputats autonòmics i 1.690 regidors, a més dels 33 escons de diputats nacionals, es fa més necessari que mai poder fer front a aquest auge del vot feixista.
