Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Quan encara ens estem reposant de les dades de l’últim informe PISA, en què situa Catalunya en una posició deficitària en diferents aspectes de l’educació, i atenent el meu últim article, en què incidia en un atreviment a apostar pel talent i la motivació dels nostres joves, he estat taxat una mica d’il·lús i una mica massa teòric.
És per aquest motiu que aquest article pretén ser una continuïtat de l’anterior i hi intentaré aportar algunes estratègies que ja s’estan/estic aplicant a centres de Catalunya i també a altres centres de comunitats autònomes espanyoles.
Penso que la primera de les qüestions que hem d’abordar és un estat de desànim generalitzat que s’ha situat en el professorat i també en l’alumnat. Per al primer col·lectiu és necessari afavorir i potenciar en ells aquest nou paper que s’han de creure com a líders amb iniciativa pròpia i capacitat de decisió davant d’un grup de joves que han de ser acompanyats i estimulats per un món que les últimes dues dècades ha girat com un mitjó. Un mestre ja no transmet continguts, un docent ofereix oportunitats i descobreix els aspectes que tots els nens i nens tenen a dins. Per al col·lectiu de l’alumnat diria que la primera cosa que hauríem d’atendre és preparar-los per saber viure amb la incertesa a la qual estan i estaran exposats si parlem de cuidar la seva salut emocional i mental. En un món de finestres obertes, despertant il·lusions, que ofereixen les xarxes socials, haurem de saber fer la dualitat món digital i món real i saber que ambdós han de ser complementaris i preparar-los per a la batzacada que suposa la distància que existeix entre el que veuen a les pantalles i el que passa fora d’elles. En aquesta mateixa línia, també és de vital importància si volem disminuir els índexs d’absentisme i d’abandonament escolar incloure com si fos matèria l’educació no formal com si ho fos de formal i així arribar a la tan anomenada educació integral. El que senten i escolten a les aules els alumnes està molt lluny del que viuen, veuen, escolten i reclamen. Apropem la vida a l’aula i potser obtindrem millors resultats, fent persones socialment aprofitables. I si ho fem bé, encara podem combinar mòbils en el dia a dia del centre.
Un altre element que em sembla força determinant en aquest nou enfocament o repte educatiu té molt a veure amb una de les qüestions que més han portat de corcoll tots els professionals de la docència que és l’educació. Hores i hores donant voltes a què avaluem i com ho fem. El conflicte rau entre què prioritzem, si deixar empremta en un informe/butlletí de l’alumnat o preocupar-nos en el decurs del procés per allò que ha de desenvolupar per créixer (aprenentatge). Soc conscient que a l’administració li interessa més el primer aspecte que no pas el segon, però no estem parlant de quants alumnes arribaran a la universitat o a cicles formatius i amb quants no sabrem què fer-ne, estem parlant que tots els alumnes arribin a ser persones, més enllà de l’avaluació a la qual es trobin sotmesos. Sempre acabem en aquestes qüestions a Finlàndia, que en els primers cursos sempre avaluen descriptivament, sense qualificar; i quan els nois i nois van creixent, fan dues qualificacions cada curs sense abandonar la descripció de cadascun d’ells i sabent combinar la necessitat de poder endreçar el seu sistema educatiu, sense coaccionar la possibilitat de poder ajudar tothom a ser allò en què mostra competències, això si s’esforcen a detectar-les sense situar barreres numèriques que menyspreïn ningú.
Qualsevol mestre de Finlàndia sempre diu que treballa per la igualtat de tothom i la fortalesa de cadascú, i el millor de tot és que s’ho creuen a l’hora de treballar.
Deixem-nos de transformació educativa i bla, bla, bla, agafem el gran repte que suposa avui educar els nostres nens i joves i fem les coses amb la lògica interna necessària per poder adaptar un segle vertiginós a una institució lenta i carrinclona. Potser les matemàtiques les haurem de fer resolent problemes i reptes que venen via mòbil i no escoltant la veu d’un professor que explica com fer-ho. Siguem com sempre dic en el món empresarial, eficients i efectius i deixem-nos de paperassa (només la necessària) i dediquem-nos a allò que toca. Sort que algunes escoles ho tenen clar i així ho fan.
