M. Carme Medina, Comunitat bahá’í
El 10 de desembre del 2023 es commemora el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre del 1948.
El marc de drets humans, tan eloqüentment plasmat a la Declaració Universal, comença dient: “Tots els éssers humans són iguals en drets i dignitat”, una gran fita en els esforços col·lectius de la humanitat per construir un món més just i pacífic. Tot i això, 75 anys després de la seva aprovació per l’ONU, continuen les guerres devastadores, en què es violen tots els drets humans més bàsics. I persisteix la discriminació generalitzada en el món, l’opressió i la incapacitat de la societat per respectar el dret internacional provocant el patiment de milions de persones, de totes les edats i gèneres, i frustrant l’avenç de la humanitat.
La Comunitat Internacional Bahá’í treballa perquè els drets humans es consolidin en el context de les relacions humanes: dins de la família, la comunitat, les nacions i entre la comunitat de nacions. Vistos des d’aquesta perspectiva, els drets humans són un vehicle perquè tothom desenvolupi el seu potencial inherent i garanteixi el mateix per als altres. Bahá’u’lláh, fundador de la Fe bahá’í, a mitjan segle XIX, ja va ensenyar i deixar escrit que tant institucions com persones hem de reconèixer els drets de tots els pobles i hem d’eliminar de les nostres vides qualsevol forma de perjudici, respectant els drets de tots els habitants del Planeta: “La Terra és un sol país, i la humanitat els seus ciutadans… No ha de vanagloriar-se qui estima la seva pàtria, sinó qui estima el món sencer”. Tot ésser humà ha de sentir-se “un sostenidor i defensor de les víctimes de l’opressió.” La primera i ineludible obligació que tenim ha de ser nodrir, encoratjar i salvaguardar els drets de tots els qui ens envolten, així com els de cada minoria pertanyent a qualsevol fe, raça, classe, nació, gènere, llengua, etc., es trobi a prop o lluny de nosaltres.
Malgrat les creences i com les expressen a la vida diària, els bahá’í, especialment a l’Iran, el Iemen i Egipte, estan patint una terrible opressió i la negació dels seus drets més fonamentals des dels primers dies de l’existència de la Fe bahá’í (1844 a l’Iran). A causa dels ensenyaments progressistes sobre les qüestions relacionades amb els drets humans i la unitat essencial de totes les religions, diversos governs els han negat els drets a l’educació, l’ocupació, l’habitatge i l’enterrament. El govern de l’Iran ha empresonat, torturat i executat bahá’ís només a causa de les seves creences. Dones i homes de totes les edats continuen ara empresonats i sense cap altre crim que el de ser bahá’í. Durant aquest any es duu a terme la campanya mundial #OurStoryIsOne per honrar les deu dones bahá’í executades a l’Iran fa 40 anys i promoure la igualtat de gènere al món.
Al llarg de la història, la promoció i protecció dels drets humans ha estat un compromís de totes les comunitats locals, nacionals i internacionals bahá’í. La Comunitat Internacional Bahá’í ha treballat dins de l’ONU des de la seva formació el 1947. La Comunitat bahá’í de Terrassa els ha tingut a la seva agenda des de la seva constitució el 1954 i vàrem començar a commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans, amb caràcter públic, el 10 de desembre del 1972, per tal de conscienciar la ciutadania sobre aquest assumpte tan important. El 27 d’abril del 1976 es va elegir el primer Comitè per a la promoció de la dona, amb l’objectiu de conscienciar la població de la importància d’aconseguir la igualtat i procurar que l’educació de les dones estigues a l’abast de totes elles, començant per reduir l’analfabetisme. Des d’aquell moment fins ara continuem treballant per abolir qualsevol mena de prejudicis i ens unim a qualsevol col·lectiu que reivindiqui els drets humans.
Tot i les bones intencions d’institucions i persones al món, la violació dels drets humans persisteix, ja que les persones sovint parlem dels nostres ideals, però en l’àmbit general, encara manca el compromís necessari per implicar-nos-hi i treballar, fins que tots els éssers humans tinguem els mateixos drets.
