Al mateix ventre del vestíbul de l’Ajuntament de Terrassa, descansa o sembla descansar aquesta escultura d’un dels clàssics artistes de figures de la ciutat, Ferran Bach-Esteve. “Maternitat”, plantificada al costat mateix de les escales que transporten el visitant o el treballador al Saló de Plens i a altres estances del consistori, sembla vigilar tothom que passi per aquest espai.
De l’any 1963 i elaborada amb pedra terrosa, l’escena representa una mare amb el seu nadó protegit per uns braços ferms i vigilants. L’argument és dramàtic, ja que l’infant ha mort, víctima d’un dels episodis més tràgics que ha viscut mai aquesta població, les riuades de 1962, que van posar fi a la vida de moltes persones.
A Bach-Esteve, els responsables municipals de llavors, li van encarregar aquesta obra. Va voler representar el dolor i els sentiments que van patir les mares que van perdre els seus fills en aquell fet luctuós que, avui en dia, encara roman a les ments de molts ciutadans que ho van viure en directe.
La seva presència
No hi ha estadístiques que ho puguin corroborar ni enquestes que ho certifiquin, però és més que probable que moltes de les persones que, diàriament, passen per aquest vestíbul, ignorin, primer de tot, la seva presència, i seguidament, siguin desconeixedors de la seva història i el motiu de la seva creació.
És molt possible que un exèrcit de ciutadans o de persones de fora hagin passat més d’una vegada per davant de “Maternitat” i que ni tan sols s’hagin adonat de la seva existència. Però també podria ser que, al contrari, molts dels visitants que la veuen hagin pensat, per uns moments, què significa aquesta escultura tan potent, qui va ser el seu autor i, especialment, es preguntin: què fa aquí?
