La millor manera d’entendre la dificultat de jugar a bàsquet en cadira de rodes es asseure’s en una cadira i provar-ho. Precisament això és el que van fer dimarts al vespre un grup de nens de la secció de bàsquet del Club Natació Terrassa. Van prendre part en la trobada organitzada per la Federación Española de Deportes de Personas con Discapacidad Física (FEDDF). Les jugadores de l’UNES Barça Maria Heras i del Menarini Joventut de Badalona Judith Núñez van explicar les seves experiències vitals als joves jugadors, que a continuació van poder comprovar la complexitat que suposa encistellar la pilota des d’una cadira.
El bàsquet en cadira de rodes és un dels esports paralímpics que més èxit aporta a l’esport espanyol. La selecció masculina ja està classificada per als Jocs de París del 2024, mentre que la femenina s’ha de guanyar encara la seva classificació. En el cas de les dones, la principal dificultat que es troben és que no hi ha una lliga espanyola. Jugadores com la blaugrana Maria Heras, de 23 anys, formen part de les plantilles dels deu equips de la Divisió d’Honor. “Tant de bo algun dia puguem tenir la nostra pròpia lliga, però ara per ara ens hem de conformar a jugar amb els nois. Estaria bé que cada vegada més esportistes es dediquessin a aquesta disciplina, però no passa. Seguim lluitant. Només podem competir com a equip femení amb la selecció espanyola”, explica Heras, que va patir un accident de cotxe als 16 anys que la va deixar en una cadira de rodes.
Abans de l’accident jugava a futbol sala i després es va passar al bàsquet en cadira de rodes. Ara en té 23 i és una de les més importants promeses del bàsquet en cadira de rodes femení espanyol. El mes passat va participar en el Mundial sub-25 femení celebrat a la capital tailandesa, Bangkok, en el qual Espanya es va classificar en quarta posició. El seu proper objectiu és ser olímpica a París.
Maria Heras considera que “està complicat” poder competir en una lliga íntegrament femenina. “Hi ha noies amb discapacitat, però estan repartides en altres esports. De totes maneres, podem arribar al nivell dels nois i jugar amb ells. El sexe no suposa una discriminació massa important en el nostre esport”, explica.
El somni de París 2024
“La veritat és que la competència per entrar a la selecció no és tan gran com la que tenen els nois, però no serà senzill obtenir una plaça a l’equip paralímpic espanyol. Espero ser-hi. Ser Olímpica és el gran somni de qualsevol esportista”.
Heras recorda encara l’accident de cotxe que va patir als 16 anys i valora com l’esport l’ha ajudat en la seva reinserció a la societat. “Quan surt de l’hospital no saps què has de fer ni cap on has d’encarrilar la teva vida. En aquest sentit, l’esport és fonamental”.
Montse Gracia, presidenta de l’UNES Barça i olímpica a Barcelona’92
La presidenta de l’UNES Baça, Montse Gracia, és una de les persones que més ha lluitat per l’esport adaptat al nostre país. Va ser una de les integrants de la selecció espanyola femenina de bàsquet que va prendre part en els Jocs Paralímpics de Barcelona’92. Ha pres part també en Mundials i Campionats d’Europa. “En la meva època, seleccions com els Estats Units, Holanda o Alemanya estaven a un nivell inabastable. Ara Espanya pot competir amb qualsevol. S’ha impulsat molt el bàsquet en cadira de rodes i cada vegada és més senzill treballar”, comenta Gracia, que lamenta que no hi hagi prou noies per fer una lliga femenina. “A la seva època se’n disputava una”, recorda.
Raúl Elía, coordinador esportiu de la FEDDF i director de les seleccions espanyoles de bàsquet en cadira de rodes
El terrassenc Raúl Elia és un dels homes forts de l’estructura de la Federación Española de Deportes de Personas con Discapacidad Física (FEDDF). És el delegat del primer equip de l’UNES Barça, on juguen Maria Heras i el terrassenc Alejandro Baca. Després d’una llarga trajectòria com a delegat de la selecció espanyola masculina de bàsquet en cadira de rodes, l’han nomenat coordinador de la Federació. S’encarrega de 14 especialitats esportives. A banda, és el director esportiu de les cinc seleccions espanyoles: absoluta masculina, sub-22 masculina, sub-29 masculina, absoluta femenina i sub-25 femenina, així com de les dues de bàsquet 3×3 de nova creació.
