Hem calculat malament i ens sobren llegums, ens han caducat els iogurts, el peix no me l’acabo i les pomes tenen la pell una mica lletja. Són algunes de les raons que ens porten a abocar al contenidor de l’orgànica part del menjar que hem posat a taula. Un “petit” gest individual i sovint mimètic que agafa dimensions estratosfèriques a escala local i mundial.
Tots els informes coincideixen a afirmar que on més menjar llencem és precisament a casa. El 61%, segons el darrer informe “Treballem per aprofitar els elements” de la Generalitat. A molta distància dels residus alimentaris que generen la restauració (26%) o el comerç (13%).
Concretament, a Terrassa el malbaratament per càpita se situa al voltant dels 28 quilos d’aliments per any. Així ho reflecteix l’informe “Despercicio de alimentos en los hogares de España” del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Extrapolat als 226.000 egarencs, el malbaratament alimentari a la ciutat s’enfila fins als 6,3 milions de quilos cada any.
Estudis de l’Agència de Residus de Catalunya encara disparen més l’estadística social del malbaratament i calculen que a Catalunya es perden 35 quilos d’aliments de mitjana per habitant a l’any. A Terrassa pujaria als 7,9 milions de quilos anuals.
Es perd un terç dels aliments
La realitat és que no en som conscients d’aquest fenomen i de per què ho fem. I a les portes de les festes nadalenques, quan les compres es disparen i els dinars familiars i amb amics acaben amb molt menjar al contenidor marró, és un bon moment per a conèixer la realitat d’aquesta “pandèmia” mundial.
Al món cada any es perd o es malbarata un terç dels aliments. Sobretot fruites i verdures (45%), peixos (35%), carns, làctics i llegums (20%).
Si les pèrdues i el malbaratament alimentari fossin un país, ocuparien la tercera posició entre els principals emissors de gasos amb efecte hivernacle, adverteix la FAO, que calcula un impacte econòmic mundial del residu alimentari en 936.000 milions de dòlars. I el més greu, amb aquest 25% d’aliments que es perden o es malbaraten n’hi hauria prou per posar fi a la malnutrició al planeta.
Campanyes locals
Fa temps que a Terrassa les escoles, els restaurants, els comerços i l’Ajuntament impulsen campanyes contra el malbaratament i promouen iniciatives de reaprofitament alimentari, per una cultura de compra més responsable. El consell comarcal del Vallès Occidental fa anys que impulsa el projecte de sostenibilitat alimentària “Recooperem” i el “Mercat Circular”, a MercaVallès, que permeten l’aprofitament d’aliments saludables a través de les diferents entitats socials (rebosts, bancs d’aliments), per la seva distribució a les persones sense recursos o en risc d’exclusió.
Després de la pandèmia, les estadístiques revelen que hem pres més consciència de la necessitat d’un consum responsable i les xifres del malbaratament s’han estabilitzat. Malgrat tot, durant la covid, l’impacte en la cadena alimentària del tancament d’alguns canals de comercialització, la cancel·lació de comandes i la manca de clients va disparar les pèrdues i el malbaratament entre el 5,7% (sector agrícola i ramader) i el 8,2% del sector del detall.
Una enquesta de la Generalitat conclou que el 79% de la ciutadania no ha modificat la quantitat de malbaratament a la seva llar després de la pandèmia. Un 18% de la població sí que hauria reduït el total d’aliments malbaratats, especialment llars amb 3 persones i amb infants menors de 6 anys. Només un 3% dels enquestats haurien incrementat el llançament d’aliments a la brossa.
Les salses, els congelats…
Si entrem a la nevera i al rebost de cada casa, la taxa de malbaratament (els productes sense utilitzar) la protagonitzen les carns congelades –sovint es queden al congelador massa mesos i acaben al contenidor–, les salses –sempre sobren i s’acaben llençant–, i els llegums –acostumem a cuinar més del que ingerirem–.
Per contra, si posem l’ull a la cuina i al plat, les receptes amb més valor s’acaben malbaratant menys. Els plats cuinats amb base de peix redueixen un 50% el seu malbaratament, amb carn un 42%, amb arròs (paelles, arròs bullit o en amanida) entorn del 35%, les sopes i cremes un 22,7% i els llegums, a la cua de l’aprofitament també un cop cuinats, es malbaraten menys un cop al plat, només un 13,3%.
Una peixateria
I una dada curiosa, malbaratem a casa, però també ho fem quan sortim fora. La quota del malbaratament extradomèstic es concentra curiosament als dinars, on s’enfila fins al 42,1%, enfront dels sopars (21,1%). És a dir, el nostre comportament a les sortides nocturnes és més prudent i responsable a l’hora de demanar el menú i en la majoria dels casos ens acabem el que tenim al plat, cosa que no fem amb els menús diaris.
Redistribuir excedents
La llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris aprovada el 2020 pel Parlament de Catalunya proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030. Prioritza la prevenció en origen al llarg de tota la cadena alimentària davant la redistribució dels excedents.
Trucs per reaprofitar les sobres dels àpats de Nadal
Les possibilitats són infinites. Aquí us plantegem algunes de les opcions més fàcils i les que us permetran recuperar el gruix de les sobres dels àpats nadalencs. Fer canelons permet reaprofitar gairebé qualsevol mena de sobres. Dues recomanacions: si el farcit és de carn, podem afegir paté o ou dur; si és de peix, podem canviar la beixamel per una salsa que afegeix suc de llagostins. I si les sobres són de verdures, hi podem afegir gorgonzola o ricotta. Amb les restes podem fer croquetes o empanades, i amb el raïm de Cap d’Any, melmelada de raïm. I amb les postres, un púding.
