Gemma Palet Vilajuana, secretària de Justícia i Pau de Terrassa
El plat de sopa del veí, la trucada sincera de l’amic que plora amb tu i acaba rient entre galtes humides d’emoció”.
Des de fa uns mesos ens costa identificar-nos amb aquell preciós salm 131 en el proclamem que no tenim una mirada activa i que vivim sense pretensions ni grandeses.
La veritat és que en determinats moments, la vida es fa tant i tant petita que costa trobar-li el significat darrer, en sentim derrotats, no només per les notícies d’abast mundial, per les guerres d’arreu, sinó també per a totes aquelles petites coses que ens van apagant l’ànima i van vencent la llum poderosa que se’ns va donar com un do i que sense saber perquè l’ànima, a voltes, apagant vençuda pel defalliment de les nostres pròpies forces.
Perdem bons companys i amics de camí, en el nostre cas, a Justícia i Pau ens ha deixat el cèlebre Llorenç Banús, però no l’hem perdut, perquè segueix sent referent puntal incansable. Is son tants voluntaris humils, austers, que passen en silenci i que deixen petjada, com ell, pels quals sempre tindrem un far en el camí; rebem decepcions de qui crèiem pilars en les nostres vides, i les nostres pròpies famílies van tan atribolades i lluitant amb problemes del dia a dia que no tenen temps a donar-se compte que alguna cosa, dintre la nostra llum que fins ara servia per encendre el cor dels altres, s’apaga lentament. Sense cap mena de culpa, de ningú, és la vida. És el camí.
Tanmateix el salm 131 continua dient: em mantinc en pau i tinc l’ànima serena. Com un nen a la falda de la mare. Quin gest tan tendre i tan senzill, quanta poesia. Que bonic veure aquesta escena des de fora, i gaudir de la dolçor i impregnar-se de l’amor d’aquesta imatge. Venen dies d’advent, de renovació i reflexió, de preparació, d’il·lusió, de buscar aquelles paraules que ens tornin a encendre cada una de les flames que culminaran amb el naixement de Jesús.
El Papa Francesc ens deia aquests dies que estem en el moment propici per anunciar que Jesús és Present i és Alegria. I nosaltres, els voluntaris de Justícia i Pau, portem la llum als interns de l’Hospital Penitenciari, entre d’altres acompanyaments a interns de presons, perquè m’és enllà de causes i efectes, judicis i perjudicis, darrera d’una mirada hi ha un somriurem, un paquet de tabac, una bossa de caramels, una estona de conversa. I personalment em deixareu afegir, que després d’estar uns quants dies malalta, no sabria quantificar-vos la felicitat d’una trucada a la porta de casa amb una tassa de caldo calent d’un dels veïns, un somriure, una bossa de pa calent.
Aquella telefonada de l’autèntic amic, encara que només sigui de 3 minuts o de 30, compartida, i que segurament acabarà entre llàgrimes. Això és l’evangeli, això és la llum. Això és l’Advent.
Us desitgem a tots el millor inici d’Advent, des dels petits gestos, dels més bonics i els més autèntics, aquells que mai podran ser fingits ni rellevats per cap tipus de regal que no surt esporàdicament des del fons de l’ànima. Aquell gest que no costa diners i canvia el dia d’una persona d’una manera extraordinària. I per si no ho diem prou: moltes gràcies a tots aquells amb que amb els vostres petits gestos canvieu un dia, una tarda, una vesprada i potser ni sols en sou conscients,
