Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Tal com ja vàrem parlar fa uns mesos, i seguint amb la transformació energètica en el sector automobilístic, la indústria està transformant-se de forma accelerada. El mercat xinès ja es va posar les piles fa més de cinc anys, deixant enrere els fabricants europeus i nord-americans –excepte Tesla– enrere. La fabricació d’automòbils elèctrics simplifica el procés industrial respecte als de combustió, redueix el nombre de peces i la complexitat. Una bona part de la inversió va destinada a les bateries i al programari que gestiona el motor, la recàrrega i l’optimització per aconseguir la màxima distància i la màxima longevitat. Aquesta circumstància està evidenciant la dificultat a rendibilitzar la conversió de les actuals cadenes de producció de cotxes d’explosió i híbrids, que sembla que s’acabaran extingint, per als purament elèctrics.
En el sector de les plaques fotovoltaiques, la innovació va avançant de forma accelerada, ampliant la fiabilitat. En el cas dels cotxes elèctrics, però, se centra en la tecnologia de les bateries elèctriques, que han de ser llargament i ràpidament recarregables, molt lleugeres i poc voluminoses, i amb el màxim rendiment possible. En aquest sentit, la tecnologia de les bateries actual està centrada en el liti, com a metall més electropositiu i de menor pes específic, combinant-lo amb petites quantitats d’altres metalls com el cobalt. Per això, el liti està esdevenint un bé molt apreciat. En els últims deu anys ha augmentat un 300% el seu preu, després d’una correcció aquest últim any del 45%, de la mateixa manera que tota la indústria minera relacionada amb la seva extracció. Avui dia hem sigut testimonis d’una guerra entre els grans grups pel control i ubicació de les seus de les principals empreses productores, amb més reserves i amb sistemes de producció més eficients. Mentre la producció de cotxes vagi augmentant any rere any, la valoració del liti creiem que també anirà incrementant-se.
