A uns l’experiència, més o menys colpidora, amb un ésser estimat els va dur a aquest àmbit. Uns altres es van llançar al món de l’ajuda social per omplir un buit vital d’una de les millors maneres possibles. Són exemples de voluntaris els quals aquest dimarts, 5 de desembre, es recorda en el seu dia internacional. Hi ha molts Manels, Lucis, Ramons i Antonietes a Terrassa, però ells quatre són terrassencs paradigmàtics en aquesta faceta, potser sense voler-ho. Dediquen temps i esforç a ajudar els altres sense més contraprestació que l’altruisme i la satisfacció personal. A través d’ells, va per tots.
Manel Náñez (Creu Roja)
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Ser voluntari era una bona opció per sentir-me útil i aportar un gra de sorra per millorar la societat”
El van jubilar “de manera indesitjada”. Manel Náñez (63 anys), exempleat bancari, tenia, de cop, molt temps lliure i ganes de fer coses. No ho va dubtar fa un parell d’anys: “El voluntariat era una bona opció per sentir-me útil i aportar un gra de sorra per millorar la societat”. Com venia del món jurídic, es va oferir a col·laborar en el programa de refugiats de Creu Roja. Atén afectats i elabora informes sobre els països d’origen dels nouvinguts.
Lucía Porras (Prodis)
/ ALBERTO TALLÓN
“És un homenatge a la meva filla,
a mi mateixa i a la fundació”
Lucía Porras té 74 anys. La seva filla Ester patia una discapacitat severa. Després de passar per diverses institucions, el seu últim destí va ser Prodis. L’Ester va morir amb 26 anys, aviat en farà 14. Al cap de dos anys de perdre-la, Lucía, “Luci”, es va fer voluntària “d’aquesta gran família, que això és Prodis”. Imparteix classes de macramé, però a més col·labora amb el que li demanin: “És com un homenatge a la meva filla, a mi mateixa i a Prodis. El voluntariat és mutu. També m’ho fan ells a mi”.
Ramón Aguilera (ONCE)
“Sembla una frase feta, però
reps més del que dones”
Prejubilat bancari, Ramón Aguilera (61 anys) té un amic, el José Luis, amb discapacitat visual. “Vaig entrar en el voluntariat total de l’ONCE per ell fa dos anys. Volia ser voluntari, i quina millor forma que fer-ho en un àmbit que coneixia”. Ramón acompanya usuaris de l’ONCE al metge, o al súper, o truca persones soles: “Sembla una frase feta, però reps més del que dones. L’aprenentatge d’altres amb necessitats diferents et fa créixer”, diu.
Antonieta Esteve (Els Dols)
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“El voluntariat és responsabilitat, solidaritat i compromís”
Antonieta Esteve (61 anys) es dedica, gairebé de manera plena, a tasques de voluntariat. Ha col·laborat amb diverses entitats, entre elles Creu Roja, i des de fa més d’un any està vinculada a l’associació Els Dols, que ajuda persones a superar les pèrdues d’esser estimats. Per a l’Antonieta, ajudar és “com néixer una altra vegada”. Dona suport en formacions, motiva, acompanya: “El voluntariat és responsabilitat, solidaritat i compromís”.
