MARTA ORDÓÑEZ
La intel·ligència artificial (IA) generativa és una de les revolucions que està ara en boca de tothom. Una nova eina que ha impactat i serà determinant en el desenvolupament de les societats. L’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED) i la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic (FEC) han organizat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, una jornada de debat sota el nom “Periodisme i intel·ligència artificial: entre el recel i l’adaptació”. Una jornada on ha participat el Diari de Sabadell. “La IA és la lluita definitiva i més immediata per a la supervivència definitiva del model de negoci”, defensa Marc Basté, editor del Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i Nació i vicepresident de l’ACED.
Quins són els reptes als quals s’enfronten les redaccions? Quines limitacions tenen les IA, ara? Com utilitzar-les a favor nostre? És realment una amenaça? Aquestes són algunes de les qüestions que s’han abordat a la jornada, amb experts en el sector que han volgut posar llum entre tants interrogants. Els ponents han defensat la importància de la figura periodística per sobreposar-se i dominar aquesta eina.
“Hem de ser referents, útils, rellevants”, exposava David Corral, responsable d’innovació de RTVE. “Podrem tornar al carrer, fer més anàlisi, fer millor la nostra feina”, exposa. Creu que és una eina més. Una visió compartida per Raül Menéndez, membre del departament de desenvolupament de Producció i Gestió de Continguts de la CCMA: “La IA no substitueix el periodista, l’ajuda a centrar-se en el que dona valor afegit a la seva feina”, ha proposat. “El periodisme és contrast, el segell d’un periodista té la garantia de la professió”, exposava Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia.
I com ens pot ajudar? Utilitzant-les amb sentit, segons els experts. Utilizant alertes, monitorant xarxes socials per analitzar la conversa social, analitzant grans quantitats de dades, optant pel muntatge d’àudio i vídeo, transcripcions i traduccions i permetent una major personalització. Les possibilitats són infinites. Però tots els ponents coincidien que sempre cal la verificació i supervisió d’un professional. “Cal controlar les narratives, el discurs, els biaixos”, adverteix Corral. La presa de decisions correspon sempre al professional.
Què pensen els principals mitjans?
Els mitjans es miren de prop una realitat que canviarà els seus fluxos. Representants dels principals mitjans de comunicació catalans han posat sobre la taula com encaren la irrupció de ChatGPT i la IA generativa a les seves redaccions. Marc Basté, editor del Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i Nació i vicepresident de l’ACED, ha format part d’una taula rodona amb Albert Sáez, director d’El Periódico; Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia; Esther Vera, directora de l’Ara, i Anna Sàez, directora del Diari Segre. Un debat on han tret l’entrellat de com els mitjans afronten l’enèsima transformació tecnològica dels darrers anys.
“La IA generativa ens posa en un perill definitiu, i alhora ens ofereix les eines per a superar-ho”, ha exposat Marc Basté, que observa aquesta nova disrupció amb prudència, però procurant aprofitar el seu potencial. I com garantir la supervivència del periodisme? L’editor del Diari sosté que el contingut ha de ser rellevant i causar efecte. Que impacti i provoqui una reacció en qui ho consumeix. “Hem d’adoptar tot el que faci possible un periodisme més rellevant”.
Els responsables dels mitjans catalans han posat sobre la taula també les dificultats de no disposar d’una xarxa de distribució pròpia i dependre de l’algoritme de Google. “Distribuïm per unes plataformes que estan governades per uns algoritmes, estem venuts. El SEO és la metadona i nosaltres som els addictes”, reflexiona Basté. “Però la gent hi és i hem de ser on està la gent”, rebatia Enric Sierra.
“La IA ens fa servei per tasques pesades, com ara transcriure entrevistes, fer traduccions. Ens estalvien temps. Però no utilitzem IA per a generar noticies”, destaca Esther Vera. Una visió similar comparteix Anna Sàez, directora del Diari Segre: “Aquestes eines ens han de servir per ser més humans, dedicar temps al que realment aporta valor”.
A quines dificultats ens enfrontem?
Corral destaca que els mitjans encara tenen “falta de visió i objectius” pel que fa a l’aplicació d’aquest software a les redaccions. S’ha de plantejar també quina és la seva rendibilitat i definir nous models de negoci. No només això: caldrà analitzar quin impacte té sobre les audiències i buscar perfils professionals gens fàcils de localitzar. “Els cicles d’innovació són molt ràpids”, exposa.
Entre els riscos que les IA poden suposar, Charlie Beckett, responsable de Polis, de London School of Economics, en destaca la desinformació –i la inexactitud– la violació de la propietat intel·lectual, l’amenaça per al model de negoci i el perill de quedar-se enrere.
Les “fake news” i la IA generativa
“El periodisme existeix perquè existeix la mentida”, destaca Albert Sáez, director d’El Periódico. La IA és l’eina perfecta per la desinformació en un món on conflueixen xarxes socials on tothom pot esdevenir creador de contingut i una IA generativa que es nodreix indiscriminadament del big data i el contingut d’Internet. Hi ha qui defensa que la irrupció de la IA generativa a la quotidianitat periodística és, de fet, l’oportunitat perfecta per als mitjans de comunicació. “Els mitjans garantim un contingut dotat de certesa”, exposa Corral.
I les línies de futur
Encara no hi ha un marc normatiu que reguli aquest nou paradigma. Si bé ja hi ha propostes internacionals i sectorials que regularan l’ús de IA, s’ha d’acabar de definir de forma concloent. Els experts han emfatitzat en la importància d’adoptar una IA responsable que incorpori les bones pràctiques i l’ètica periodística. I, per descomptat, (si cal) redefinir el model de negoci.
https://www.youtube.com/live/I1HhZfk07n0?si=bcmGJTMMeWrDVQ-8
