Camp Municipal de Ca n’Anglada (1994-2023)
El panorama quant a camps de futbol de la ciutat va experimentar el gran canvi amb l’arribada de la gespa artificial. Aquells camps de terra antològics van passar a ser part dels records dels centenars de futbolistes que van jugar en condicions bastant indesitjables durant la gran part de la seva carrera esportiva.
Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Jugaven amb fang quan plovia, amb sorra als ulls quan feia vent i amb les cames plenes de crostes a causa de les ferides de la jornada anterior. No era una experiència desagradable, però tenia tints d’heroïcitat en moltes oportunitats.
El Municipal de Ca n’Anglada, tal com es veu a la imatge actual, reuneix moltes característiques positives, tot i que, l’opinió generalitzada és que, amb la seva reforma, la tribuna i la llotja es van situar al costat que no tocava. Com es pot veure clarament a la fotografia del passat, que és de l’any 1994, tot plegat era molt més rudimentari, començant per les tanques i acabant per les graderies.
Jornades matinals
Van ser moltes jornades matinals veient partits contra el Sant Celoni o el Sant Julián. Molts moments fent tallats al descans, com a autèntics marcians a un bar dels camps de futbol d’abans o contemplant el mític “bingo de la media parte”.
I veient alguns jugadors que, més tard, jugarien a alguna divisió molt superior, com és el cas de Dani Navarrete i altres històrics com Hinojo, Toni Cárdenas o Berenguel o tècnics com Pepe Delgado, Paco Recio o Alberto Martín. Vivències inoblidables en un camp que, en l’actualitat, en viu i n’ha viscut d’altres també per recordar per sempre.
