La presència prolífica de monuments o edificis amb pedigrí de Terrassa no pot amagar que n’hi ha un que guarda amb humilitat la patent d’identificació amb tot el que embolcalla l’essència de la ciutat. Si a la bandera oficialitzada l’any 2019, el Castell Palau té una preponderància tan pronunciada, representa que la seva rellevància és inqüestionable. Oneja, a més, a la coneguda Torre del Palau, el testimoni que resta de la grandesa de la construcció en aquells temps.
Veure, contemplar, observar, albirar i guaitar aquesta torre, no suposa cap esforç. És ben visible, a la plaça de la torre del Castell Palau i qui ho desitgi pot fotografiar-la, filmar-la i, fins i tot, fer directes des de la seva ubicació actual. És assequible, visualment des de fora, per a tothom.
El Castell Palau de Terrassa, com explica l’historiador Domènec Ferran, es va enderrocar l’any 1891 i només va quedar dempeus aquesta torre que va quedar a tocar de diverses finques de diversos propietaris.
L’únic punt
Hi ha, però, un únic punt on es pot veure la base de la torre. La resta, està coberta. Sorprenentment, aquest punt és un cantó del passadís que condueix als lavabos d’un bar de la Plaça Vella. Com és lògic, no es pot tocar res d’aquesta part, ja que hi ha un compromís en aquest sentit, pel senzill motiu que la Torre del Palau és un edifici inclòs en la llista de Béns Culturals d’Interès Nacional.
El bar, que actualment s’anomena Mítica La Vella, ha acollit amb anterioritat altres locals de restauració, molts d’ells bars o cafeteries d’autèntica llegenda en la memòria dels ciutadans, com van ser el Las Vegas o el Grinzing. Ferran, però, ens rememora que durant un temps l’establiment va dur el nom de Les Víctimes.
