Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
En general, en mesurar els riscos que prenem quan fem una inversió en borsa, els centrem bàsicament en l’anàlisi per a cada companyia, dels riscos reals de pèrdua de part del capital permanentment, i ho fem segons tres eixos: el risc purament empresarial, el risc de valoració de la mateixa companyia i el seu risc del balanç.
El risc empresarial el valorem tenint en compte els fonamentals de la companyia, tenint molt en compte els beneficis o els fluxos de caixa, que mentre es mantinguin mantindran una perspectiva de creixement del valor empresarial, i en cas de reduir-se, provocar una pèrdua de capital permanent. La disminució de resultats pot venir per molts factors, per nous competidors, canvis estructurals, canvis del sector, canvis normatius, etc. Per això, hem de conèixer bé les empreses i conèixer la recurrència, avantatges competitius sectorials i les línies de productes i la seva introducció dins del mercat.
En segon lloc, el risc de valoració fa referència a l’optimisme i confiança del mercat que accepta retorns de la inversió que són resultat d’una sobrevaloració que en un mercat eficient acabarà portant el valor al seu lloc, podent provocar una pèrdua permanent de capital. Per tant, el criteri d’entrar en accions valorades de forma conservadora, inclús infravalorades, deixant un marge operatiu tot esperant una possible valorització segons l’eficiència del mercat és l’estadísticament més beneficiós.
I, finalment, el risc que anomenem de balanç, o sigui, el risc d’un excessiu deute en el balanç de l’empresa que la pugui conduir a una rebaixa del marge operatiu, fins i tot a fer fallida si no pot pagar-lo, i més encara en l’escenari actual de tipus a l’alça. Moltes vegades, en moments de gran eufòria, oblidem aquest factor, que en èpoques de crisi, esdevé fonamental tenir en compte.
Aquest esquema mental sobre les tres potes del risc ens ajuda a afinar la inversió i a optimitzar-la.
