És el Dia Mundial de la Sida. Convé avisar tots els teus amics de l’existència del PrEP com a nova eina de salut sexual. I desmuntar el mite (o estigma) del “marica” dolent.
Me n’havien parlat com una cosa que passava a “Barna”. Si tenies previst follar el cap de setmana, et prenies unes pastilles els dies abans i no calia fer servir el condó.
I m’havia sentit una mica escandalitzat. “Home, 30 anys dient-nos a nosaltres mateixos que el preservatiu és superimportant, i ara perdem el nord?”.
També s’hi barrejava una certa enveja. “Quan jo estava solter no existia això!”, recordo haver pensat, ara fa uns 5 anys.
Tanmateix, aquests pensaments (“quina barra”) eren automatismes. Idees no reflexives, segons el primer que m’havia passat pel cap.
Va voler el destí que, fa pocs mesos, em trobés en la necessitat d’acudir a Urgències en cerca d’aquest mateix tractament PrEP. Clar i català: si tens sexe de risc (sense preservatiu, vaja), existeix un període finestra d’unes 72 hores en què pots prendre uns fàrmacs que eliminaran un possible contagi de VIH.
Ufff: si un dia la cagues (anava begut, anava confiat), ets a temps de posar un tallafoc? Em semblava una revolució, un fet històric a la salut. I, sincerament, un servei megadesconegut a gran part de la societat.
Tracte empàtic
Jo el primer, ja que ignorava com funcionava exactament. Així que si estàs llegint aquestes línies i creus que podria ser útil per a alguna amistat, apunta: la Unitat de Malalties Infeccioses de MútuaTerrassa és un dels serveis (n’hi haurà més) on es gestiona. Encara més: la meva abraçada més tendra per a les seves professionals, que en un moment duríssim i tens per al pacient (“hòstia, he pillat VIH!”), t’atenen amb delicadesa. Sense jutjar el teu comportament. Amb empatia. Gràcies: ens feu sentir orgulloses del nostre sistema de Salut.
Però soc caparrut en la meva ignorància. Així que, quan enmig de la consulta la meva metgessa em va proposar d’entrar al sistema de PrEP de forma estable (no un cop ha passat, sinó de forma preventiva cada dia), em van tornar al cap els pensaments de fa cinc anys. “Em planteja dubtes ètics”, li vaig dir. “Fa 20 anys que foto ‘la xapa’ amb el rotllo de ‘posa-te’l’… i ara prenc un fàrmac que et fa ser com de sucre?”.
Amablement, em va explicar que el sistema PrEP és una eina més dins l’estratègia de salut sexual (els criteris per accedir al programa no els sé definir). I que no tenia –en general– efectes secundaris.
Donant voltes al tema amb els amics, em vaig adonar que la PrEP es considera en part “un vici”. Com explica Cristo Casas al seu recent assaig “Maricas malas” (editorial Paidós), “prendre la PrEP equival al marica que no es cuida”.
Però és just al contrari! Desmuntem el mite: la PrEP és com un preservatiu farmacològic (una pastilla al dia), de forma que estàs evitant la propagació del VIH i tallant les cadenes de contagi.
Encara més: fora bo obrir algun dia el meló sobre l’ús del preservatiu entre persones heterosexuals. Sense cap rigor estadístic, puc dir que la majoria d’amigues i amics que reconeixen que a vegades follen sense condó són “heteros”.
Efectes secundaris?
Ara per ara, l’únic emperò que podria veure al PrEP són els hipotètics efectes secundaris. Segons sosté el sistema de salut, no en té (amb excepcions de pacients amb altres condicionants previs).
Un hàndicap que han apuntat algunes veus és l’econòmic, tot indicant que fer servei preservatius és mimmensament més barat per la sanitat pública (podent destinar així els diners a latres prioritats). Caldria afegir, també (i parlo ara en dades fredes i economicistes) de l’estalvi que ha de suposar que milers de persones no es contagiin i el consegüent estalvi en tractament farmacològic durant les següents dècades de la seva vida.
Però de les converses amb amics, dedueixo que és un tema que preocupa. Una persona em referia la seva negativa per mor de no afegir més fàrmacs als que ja prenia. Una altra amistat compartia la seva preocupació pel fet que no hagin passat prou anys per demostrar que no té riscos. Aquest debat, tanmateix, s’escapa del meu coneixement i seran la ciència i la medicina els que ens donin les respostes.
I és que aquí hem vingut a parlar de l’impacte sociològic que tenen les coses de “mariques” al conjunt de la societat. Hi ha un camí de respostes moralistes i ignorants, quan algú –terriblement angoixat– arriba a consulta per dir que ha follat sense preservatiu. Hi ha un altre camí que no mira amb llàstima, ni retret. Que el que fa és donar-te eines. I és el que reivindiquem aquest 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida.
I tal com el feminisme beneficia tothom (també els homes), les coses “mariques” beneficien tothom (també els “heteros”).
No és un tema fàcil i potser he relliscat en algun(s) punt(s) d’aquest escrit. Però potser serveix per seguir debant en veu alta i entre amigues (que és com més s’aprèn).
